El país de pixarrí

En les passades eleccions milers de ciutadans varen mostrar el seu enuig deixant de votar o practicant el vot nul, amb clara i inequívoca voluntat de castigar. Alguns, prement les dents, vàrem anar a votar a la formació que ens semblava menys dolenta. Havíem anunciat el desastre que patirien. Vàrem renunciar a castigar. Vàrem exercir el vot útil, quan aquest no serveix de res quan va destinat a persones que no el mereixen. Els resultats electorals mostren amb contundència aquesta voluntat d’alliçonar per part de milers d’electors. Centenars de milers, en el cas d’ERC. Una lliçó dirigida als seus representants, alguns, fins i tot, companys de partit o de sincera amistat. Si ens pensàvem que aprendrien la lliçó, estàvem molt equivocats. En alguns casos obligaren els electors a triar entre llistes de la mateixa ideologia i objectius que només expressaven el protagonisme de l’estupidesa o l’interès espuri més repulsiu. El resultat mostra, a més, que alguns d’aquests paradigmes de no ser han obtingut substanciosos premis personals, tot i ser la minoria de la minoria. El seu oportunisme patològic els ha convertit en necessaris en algunes malifetes de poder a canvi de substanciós salari uns anys més. Aquests caragirats que tothom coneix seguiran perjudicant el país i la seva gent en benefici propi. Ara resulta que la culpa no és seva, sinó nostra. Ara resulta que, com a meuques ofeses, ens mostren les conseqüències dels nostres actes en lloc d’esmenar camí i, amb humilitat, recosir ferides. Ara resulta que ens acusen de la pèrdua de tantes alcaldies, consells comarcals i diputacions. Ara ens acusen de no haver exercit responsabilitat en l’objectiu votant inconseqüents irresponsables que diuen una cosa i en fan una altra. Obliden que l’adhesió incondicional no és cosa de demòcrates, que és el que són la majoria de catalans. Estic decebut per la constatació que molts dels nous alcaldes no són altra cosa que desferres humanes. Cràpules del comportament personal i polític que patirem properament. El Sr. Junqueras cada vegada que obre la boca ens mostra com perdre més vots a les properes. No sé si aquestes aprendran la lliçó, però, si no ho fan, el desastre serà una realitat en les de la Generalitat.