Salvar Espanya?

Feia anys que no veia una mobilització de tantes persones espantades en la vana missió de salvar Espanya. Des dels temps de la Sra. Chacón, al cel sigui, no veia tantes mòmies socialistes, sortir de les seves piràmides daurades per salvar el reialme dels vividors. Tots a una, tan rabiosos com fora de lloc, clamen en una sola veu per la santa creuada contra el mal. Estan tan faltats d’arguments que perden el debat dels debats. El seu comediant de pel·lícula tenia la pólvora mullada a l’hora de disparar contra el dolent de torn.

Després de l’evidència televisiva, desvergonyits ministres fan bona la dita espanyola “cree el ladrón que todos son de su condición”. En una campanya en què la mentida és la reina en el reialme dels corruptes, ens demanen als catalans que salvem el català de les feres espanyolistes comandades per un torero valencià. S’obliden que varen nomenar un esperpèntic ballarí com a ministre de cultura, company entranyable en la mateixa pancarta d’aquells que ara anomenen els dimonis de la democràcia.

No tenen vergonya, barrejant oli i aigua, per enderrocar el resultat de les urnes a l’alcaldia de Barcelona. Les cireres del pastel ens asseguren que prefereixen una Barcelona d’okupes a un dialogant cosidor de ferides com en Tries, que, fins i tot, havia perdonat les malifetes de les clavegueres de l’Estat. Les dades econòmiques oficials haurien de fer caure la cara de vergonya a la ministra d’Economia.

La dura realitat de la cistella de la compra, les factures de l’energia i el preu dels combustibles desmenteixen un dia rere l’altre la mentida oficial. Només fa quatre dies el Centre d’Estudis Sociològics d’Espanya, comandat per les turbes de la manipulació, quedava desemmascarat en les xifres de les previsions electorals arreu d’Espanya. No en va encertar ni una, i això que compta amb més de 30 milions per encertar-les totes.

Mentre a Canàries, el País Basc o Navarra somnien que els seus pocs diputats siguin decisius per formar el govern de l’Estat, aquí a Catalunya ens hem de presentar voluntaris per salvar una Espanya a canvi de la torna dels darrers anys. Quan asseguren que ja no hi ha problema català, obliden dir que ho han fet esclafant llibertat, justícia, benestar i racionalitat econòmica.