Primera part

Una obra de teatre té diferents actes que mostren la trama fins al desenllaç final. La seva resolució determina l’èxit o el fracàs. En el Congrés ha començat l’obra de teatre, que mostra al conjunt dels espectadors, la trama de la investidura. Els actors interpreten el seu paper amb divers mestratge. Els autors escriuen i reescriuen el guió, en la doble intencionalitat d’aconseguir els seus objectius, obtenint la sorpresa general i acontentar els seus fidels. Qui sap si hi haurà una sola obra de teatre, amb un final exitós, o bé si els diferents autors acordaran un final poc feliç, que no acontenti ni públic ni crítica. Pot passar que en l’acte final es suspengui l’obra, perquè no siguin capaços de trobar un final prou reeixit que acontenti ni els més fidels. Ahir vàrem veure en viu i en directe el primer acte d’aquesta obra de teatre. En aquesta primera actuació cadascú va mostrar la seva interpretació en funció del guió. Els catalans, bascs i gallecs aconsegueixen el que en un país normal hauria de ser norma i principi des de fa molts anys. Una investigació sobre els atemptats de Barcelona, Cambrils i Alcanar? Una investigació sobre l’ús del programa Pegasus? S’envia un missatge clar als ciutadans espanyols, del que tothom coneix. Uns delinqüents, des del poder i l’administració de l’Estat, van utilitzar els mitjans i l’erari públic per matar persones, destruir béns, vulnerant lleis i drets de ciutadans innocents. Desgraciadament, molts ciutadans espanyols no consideren els autors d’aquestes malifetes com delinqüents, sinó herois i patriotes d’una Espanya de salvatges. Per tant, tinc la seguretat que potser es concreti una mica més la participació de qui i com, però mantindran la impunitat, per a escàndol de persones com jo. No cal dir que sento satisfacció, i molta, perquè el català sigui normalitzat en les cambres espanyoles i europees. Sembla un gran èxit, per als negociadors, i ho és. Però hauria de fer reflexionar a tots aquells que accepten l’anomalia d’aquesta Espanya d’imposicions intolerables, que després de tants anys no es posi fil a l’agulla a allò pactat ja en la transició incipient. No cal oblidar que en tots aquests anys s’han succeït governs tant del PP com del PSOE. Aplaudiments en el primer acte.