DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Tot segueix igual (I)
Cal recordar que en articles anteriors vaig fer unes previsions, que ara són realitats incontestables. Abans de les eleccions municipals vaig pronosticar la pèrdua de moltes de les plomes d’una gallina lloca que sona a falsa, fins i tot quan respira. Tenia clar que Junts no guanyaria part de la pèrdua del suport electoral d’ERC, ja que és un partit transversal en formació i no desproveït de tensions ideològiques que només la figura d’en Carles Puigdemont evita. Milers de vots frustrats varen alimentar el no-res de l’abstenció. D’altres, pitjor encara, alimentaren l’estupidesa de les restes de la pitjor versió de Convergència que es resisteix a morir en benefici d’una Catalunya millor. La pèrdua del poder real que dona la gestió municipal i les seves entitats mancomunades era tan previsible que només els cecs professionals de la política no varen veure. És tan evident que no em crec tanta ruqueria en persones avesades en l’art de la supervivència política i, per tant, anoto sense embuts que algunes actuacions només tenen la seva explicació en la descarada traïció, ves a saber per quins xantatges de les clavegueres de l’Estat. Mentre l’independentisme s’enfronta en una guerra inútil i antiquada de qui és d’esquerres o dretes, els socialistes a Catalunya són capaços de recollir tota la diàspora ideològica que va de la radicalitat fingida de personatges d’opereta fins a la dreta més desvergonyida. Només li cal cola d’enganxar basada en el sobtat amor a Espanya, la por a deixar de ser dependents, els sacrificis necessaris per deixar-ho de ser o l’interès dels corruptes que encara aspiren a viure sense esforç del sistema. El perill pels socialistes és recollir tota la col·lecció de cràpules interessats, que segur que sobrenedaran en la barreja d’aigua i oli ideològica, en què s’ha convertit aquell partit de persones que atresoraven ideologia i principis. Això farà que no sobrevisquin al dia del judici electoral, que més aviat que tard arribarà. De fet, només cal veure la volta de mitjó que ha succeït en territoris socialistes d’arreu. La pudor que desprenen aquestes i altres voltes de mitjó es fa insuportable per una societat que hauria de deixar enrere el passat, si vol competir en el futur incert. Continuarà.