Tot segueix igual (V)

Alguns lectors s’estranyen que repeteixi el títol d’aquests articles. La meva intenció no és altra que seguir fent-ho fins que en Pedro Sánchez convoqui eleccions al desembre. Diumenge, els colonitzadors de casa i de fora han fet manifestació per demostrar a tot Espanya que no estimen els catalans. Almenys, que no ens estimen com som, sinó com voldrien que fóssim. Aquesta vegada, no convenia als socialistes d’allà i d’aquí ser-hi, mostrant la seva poteta de llop voluntari per guardar les ovelles. Aquesta vegada, el ministre de l’esport i la cultura espanyola s’ha quedat a casa dissimulant el seu fervor patriòtic. Aquesta vegada, i amb males companyies, no ha anat a Madrid a fer-se la fotografia davant el Tribunal Constitucional. Ara, el Sr. Illa, com a testaferro del PSOE, ha fet careta de salvador per mostrar que la seva recepta de vacuna de ramat ens convé, per ser els xais útils de la despensa espanyola. En aquesta obra de teatre monumental dels nostres dies, en què tot sembla el que no és, pretenen fer-nos ballar com titelles bocabadades al toc d’argumentaris, que per molt que es repeteixin no seran la veritat que necessitem. El que vol el Sr. Pedro Sánchez i els poders que representa no ho saben ni els seus, mantenint-se a l’espera per la darrera sorpresa. El que defensa el nostre President legítim ho sabem tots. El Molt Honorable president ho va dir clar i català des de l’exili, en una memorable roda de premsa. Per sort, el que no sabem és com ho farà realitat. Dic per sort perquè a casa nostra hi ha massa col·laboradors del CNI que van a la seva. Alguns d’aquests estan tan descol·locats que tornen al llenguatge de la radicalitat, tan falsa, com falsos són els mèrits dels càrrecs que ocupen. Al desembre, potser si la ruqueria no ho espatlla, podré dir any nou, vida nova. Llavors, la meva esperança de vell irreductible malcarat és poder canviar el títol pel de: “Tot necessita canviar.” El sentit fatalista de molts catalans i demòcrates de tota la vida potser consideraran que soc un somiatruites. Ho soc. Ho reconec. I penso morir somiant un poble lliure i solidari, en el món dels demòcrates. Haurem de lluitar en un món en el qual la lluita ja és cruel cacera.