DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
L’enemic a casa
Espero que els governs s’hagin adonat que vivim en un món en involució. La majoria dels ciutadans ja patim aquesta incertesa o pitjor encara, l’espant permanent. No és casualitat que el moviment d’embarcacions de la desesperació hagi augmentat exponencialment a les costes de la vella Europa. No és casualitat que al mateix temps es produeixin la guerra d’Israel, Ucraïna.. i vuit cops d’estat en tres anys al Nord d’Àfrica. Cops d’estat que se sumen a altres situacions arreu del món. En aquests canvis, Europa perd en favor d’altres potències. La por és mala consellera i, des de fa una colla d’anys, aquesta és recollida a tones per moviments extremistes, que la història ens ensenya que no solucionen res. Els informatius ens mostren una part de la violència. Les xarxes socials ens mostren la resta d’imatges de crueltat, humiliació i vulnerabilitat sobre aquells que fa tan sols uns mesos eren com nosaltres. No costa imaginar el calvari per a les persones en les guerres salvatges que ens toca viure en ple segle XXI. Mentre en directe podem veure com uns energúmens terroristes actuen en la pitjor de les bestialitats, hem de permetre com a la plaça de Sant Jaume algunes persones, no totes, es manifesten en favor d’aquestes bèsties. Potser ens hem de preguntar per què actuen així, però això no treu que siguin pitjor que la pitjor de les bèsties. Algú pot pensar que tot això ens queda molt lluny. No és així. Mentre Europa no actua respecte a la immigració descontrolada, entre altres coses perquè no sap com fer-ho, el càncer de la burocràcia, la ineficiència i la inoperància tenallen les nostres institucions. Estic segur que les persones assenyades s’adonen que la immigració és positiva, però les onades d’indesitjables, que de forma descontrolada s’amunteguen a les nostres ciutats, no són altra cosa que combustible en espera de petar-nos als nassos. Amagar el cap sota l’ala i no afrontar amb determinació un problema creixent és el pitjor servei a la democràcia i la civilitat. La nostra sanitat, ensenyament i serveis de tot tipus no són capaços de suportar, en temps de precarietat, la pressió pressupostària que una falsa caritat i sentit de la justícia reclama. Si els demòcrates no fan la bona feina, els altres faran la seva.