La nova intel·ligència

En aquest article parlaré d’una altra cosa, per no parlar del trist mirall que reflecteix la imatge de decadència del nostre país que, entre altres informes, ens mostra el PISA d’aquest any. En aquest segle és fàcil disposar de la tecnologia necessària per obtenir informació, fins i tot, mirant d’esquivar els sistemes de vigilància de l’Estat i les moltes falsedats que intencionadament es mostren a les xarxes, per fer perdre el camí als incauts. Les 5 pel·lícules de la saga Jason Bourne ens mostren com un exagent de la CIA actua de justicier victoriós contra els totpoderosos. En la quotidiana vida, la ficció de Bourne la mutem en la realitat d’Edward Snowden o Chelsea Manning que només creuen en la seva pròpia moral. Aconseguida la informació sensible i classificada, que posa en evidència un sistema corrupte, els activistes de la veritat l’exposen a l’opinió pública mitjançant la poca premsa lliure, Internet o algunes escasses iniciatives de cinema documental. En contra, hi ha l’extensa i poderosa maquinària de la desinformació. Aquesta se suma a la indiferència de la població, que s’agarra com una paparra a la mica de benestar que li queda, com un ferro roent. Fins i tot, els molts condemnats a la misèria miren cap un altre costat, a canvi d’un rosegó de pa o un taüt flotant per arribar al paradís que no ho és. En alguns casos, les revoltes inevitables són abatudes amb una crueltat i eficàcia transmeses en viu i directe. Per tant, els resultats són molt diferents als aconseguits per Matt Damon en la saga Bourne. El camuflatge, el mimetisme o la tornada a la lluita clandestina dels anys seixanta, per esquivar la poderosa maquinària de la intel·ligència artificial, són propostes impossibles. Només la democràcia és el possible antídot contra aquest abús. Aquesta està en perill evident. El fotògraf i activista Trevor Paglen anomena Seeing Machines als satèl·lits de vigilància, als escàners dels aeroports, les càmeres de reconeixement facial massives de la Xina i un llarg etcètera. Són màquines de guerra silenciosa. El cinema ens ha mostrat imatges que ens han preparat per a un present en què la intel·ligència artificial obre una finestra de futur sense límits. El futur i els límits estan oberts i seran esperançadors o terrorífics.