Els meus herois

Rius de tinta s’han escrit sobre la mala nota rebuda en l’informe PISA. Tanta tinta com rius de llàgrimes pel disgust d’aquells que van a l’escola a complir amb la seva heroïcitat de cada dia. Els nostres nens i nenes, que ho són també dels mestres, han suspès l’examen. Ho han fet sense pal·liatius. Les notes han estat, a més, exposades a l’escarni públic. Diuen que les comparacions són odioses i quan hi ha qui políticament treu pit, el resultat passa de dolorós a dramàtic. No seré dels qui s’empassin d’un glop la mentida que ens adula, ni dels que beguin gota a gota la veritat que ens enverina. La consellera Anna Simó assenyalà encertadament una de les principals causes del fracàs escolar en la nota del PISA, i el que és molt pitjor, tants nens i nenes que deixaran l’escola sense una formació adequada i una educació inexistent. Una de les causes és que Catalunya frueix i, també pateix, una pressió migratòria totalment descontrolada. Sense cap competència en la qüestió, tenim un percentatge d’immigració dels més alts d’Europa. Milers de persones s’acullen a casa nostra per assegurar-se un futur. El president de Castella i Lleó treu pit de la nota obtinguda i considera que donar la culpa a l’emigració, com atribueix a la consellera d’Educació catalana, és una miserable excusa racista. La confusió volguda entre causa i culpa explica les poques llums o les moltes males intencions del personatge. A primera hora del matí, un mestre arriba a classe i es troba amb una ONU en petit. Moltes llengües, moltes maneres de ser, de pensar, de viure.. en molts casos en la misèria intel·lectual i econòmica de les seves llars, si es poden anomenar d’aquesta manera. Per contra, el mestre té un suport escàs i mal compensat, en consonància al finançament del nostre país. Es necessita molta empatia, voluntat de servei i vocació per anar a formar i educar el mur de lamentacions d’una realitat impossible. A més molts voluntaris esmercen esforços de gegant per compensar les deficiències del sistema. Donen classes de suport a nens i nenes per evitar un desastre més gran. L’única compensació és la satisfacció de veure que molta llavor que es perdria obtindrà, amb el seu esforç, una oportunitat. Doncs són els meus herois.