La punta de l’iceberg

El que coneixem sobre la guerra bruta de l’Estat contra el poble de Catalunya només és la punta de l’iceberg d’una realitat esfereïdora. Quan la por o la conveniència aconsellen alguns a mirar cap a un altre costat, serà necessari recordar que les mancances democràtiques són canceroses. La por sempre ha estat l’arma preferida dels sàtrapes. La conveniència és el refugi dels aprofitats. Per la por es necessita l’amenaça, l’escarment, el càstig, la repressió i tot allò que fa dels porucs col·laboradors necessaris i imprescindibles. Per la conveniència només cal posar avantatges competitius dels uns sobre els altres. És la política dels esquirols, dels acaparadors de feines segures, de les poc esforçades, dels especuladors i d’una llista d’activitats tan llarga com coneguda. Tots tenen dret a ser-hi i, tot i que la seva inacció o egoista prevalença tenalla el futur, són els danys col·laterals d’una societat que, tot i les rèmores, avança. Tinc el convenciment que una societat que no dona prioritat a la confiança en la igualtat i seguretat en la llibertat és una societat malalta que es debilita fins a la destrucció. Però què passa quan el sistema actua de forma premeditada, organitzada i perversa en contra d’aquells que exigeixen llibertat, seguretat i justícia? Què passa quan els servidors es converteixen en executors de les pitjors vileses? Què passa quan la il·legalitat dels seus actes resta impune i fins i tot premiada? Què passa quan el repressor rep medalles remunerades amb reconeixement a càrrec del pressupost de tots? Què passa quan els àrbitres que han d’assegurar la justícia en el conflicte són els executors de la injustícia? Què passa quan les salvaguardes de la seguretat són els gossos de la guerra i la repressió? Què passa quan l’alta jerarquia del sistema, a més de cornuts, ens fa pagar el beure? A Espanya les preguntes com aquestes es fan interminables i desgraciadament totes les respostes ens mostren una societat en degradació malaltissa i autodestructiva. Per a mi la pregunta clau en aquest moment és si el poble de Catalunya està disposat a mirar cap a un altre costat, davant la prova flagrant de l’ús partidista i delictiu de l’Estat espanyol contra un poble pacífic que aspira a la llibertat en democràcia.