La terra perduda 3

Segons la llarga llista d’organitzacions mundials que sumen milers de funcionaris i pressupostos milionaris, s’assenyalen 5 grans reptes de present. Les grans potències es troben en conflicte per controlar els aliments, les matèries primeres, el canvi climàtic, la intel·ligència artificial i les malalties emergents. La soterrada batalla per a aquest control aflora en les guerres, l’afebliment de la democràcia, la desigualtat i els fluxos migratoris. Curiosament, les preocupacions dels ciutadans s’expressen en un altre sentit. Aquests no estan principalment preocupats per les matèries primeres, la intel·ligència artificial o la crisi energètica. Ho estan, això sí, per una llarga llista d’incerteses i de forma coincident pels aliments, dels quals forma part l’aigua, el canvi climàtic i les noves malalties. Coincidiran amb mi que l’agricultura i la ramaderia estan arrelades al territori, assegurant no tan sols la sobirania alimentària, sinó també, i de forma primordial, l’equilibri territorial, la pervivència del medi natural, el paisatge, la salut i la qualitat de vida d’aquells que viuen i treballen en les conurbacions de les grans ciutats, i també dels habitants de les zones rurals, avui privats dels serveis bàsics i relegats a comparses dels grans interessos comercials i geopolítics. No ens cal fer cap esforç per visualitzar els exemples de la Catalunya despoblada. Una Catalunya allunyada de les prestacions sanitàries, de la igualtat d’oportunitats en la formació, del benestar en la vida de necessitat i de les noves tecnologies, en què fins i tot un caixer automàtic és una entelèquia. Tot i això, hi ha qui està disposat a mantenir una manera de viure en un lloc hostil. Només ens cal saber com compensar el seu esforç, que en contraprestació no és quasi res més que el futur de tots. El repte no és fútil, perquè no costarà gaire comprovar la llarga llista de països governats per sàtrapes al servei de la foscor de l’edat mitjana. La síndrome de Tucídides plana en la casa del xèrif de la democràcia mundial, on en les properes eleccions hauran de triar entre un delinqüent confés i la senilitat manifesta. Per tant, caldrà assegurar l’hort de casa en l’autarquia renovada. Els catalans no tenim gran cosa més que nosaltres mateixos.