Més llenya

Catalunya pateix les set plagues d’Egipte i al President de la Generalitat no se li acut altra cosa que empitjorar-ho tot convocant eleccions. La teatralitat de la seva compareixença anunciant-ho no enganya ningú. No enganya, perquè en aquest país hem fet virtut de la pròrroga pressupostària un any sí i un altre també. Per fer-ho més evident, el govern de l’Estat anuncia la pròrroga dels seus, tan sols uns minuts després de la patètica compareixença del Sr. Aragonès. Forçar els ciutadans de Catalunya a unes eleccions, quasi en coincidència amb les europees, és una despesa inútil, només al servei de mantenir l’anomalia democràtica d’entorpir la possibilitat que els ciutadans de Catalunya puguem votar, o no, el president legítim de l’1 d’octubre. La crua realitat és que el Sr. Aragonès no va ser capaç de respectar el mandat de les urnes. Va ser incapaç de mantenir una aliança independentista més enllà d’uns mesos, demostrant que la seva lleialtat és la del firaire que ven gat per llebre. El pacte de govern de majoria independentista al Parlament va ser dinamitat amb uns pactes amb el govern de l’Estat, mostrant que el sentit del ridícul d’ERC té l’altura política del seu president. Els ciutadans vàrem evidenciar el nostre enuig castigant especialment ERC a les municipals i les generals. Milers d’electors ho varen fer, com un seriós avís, ja que no regalaren el vot a ningú altre. Des d’aquelles dates han passat moltes altres desgràcies. La sequera ho és per efecte de la natura, però ha estat i és agreujada pel regne de la incompetència d’un govern que ha deixat per a demà el que havia d’haver fet abans-d’ahir. Quines són les queixes dels pagesos? Burocràcia abusiva, falta de control en la seguretat alimentària, impagament d’ajuts compromesos, inexistència de resposta a greuges estructurals, funcionals, econòmics, polítics.. Han escoltat les queixes dels mestres, les infermeres, els metges, els transportistes...? Si els mèrits del Sr. Aragonès es basen en la seva capacitat d’acordar, respectar els acords i fer-los complir, ens mostren un pobre home que camina per la vida tan inflat com el globus que és. Si dic això és perquè, segons ell, tota la culpa és dels altres, fins i tot dels que l’hem deixat de votar.