El somiatruites

Jo somio que els catalans enviarem un missatge a Espanya clar i català. Direm que no estem contents amb el finançament que ofega totes les activitats del passat, present i futur. No estem contents en l’aplicació de la injustícia que perjudica sempre l’arbitratge en contra nostre. No estem contents que els nostres diners serveixin per finançar la competència deslleial d’altres regions, deslocalitzant empreses cap a fora i omplint el nostre país de colonització interessada. No estem contents que sempre es parli de bilingüisme quan tothom sap que significa imposició del castellà. No estem contents que no es respecti la voluntat del nostre poble, alterant el resultat electoral, destituint, empresonant, inhabilitant i exiliant presidents. No estem contents que la interpretació de la concòrdia vulgui dir repressió, lawfare, clavegueres, espionatge, calumnies i la llarga llista d’aberracions que tothom coneix. No estem contents que els nostres vots no serveixin per a res, quan al Parlament es vota el que a la majoria espanyola no li agrada. No estem contents que el president legítim de Catalunya no pugui acompanyar en el darrer viatge la mare. No estem contents que els partits hagin de fer mítings a Suïssa i França, on sembla que hi ha una altra justícia. No estem contents de tantes coses! Però si miro les enquestes, el missatge que enviarem a Espanya és diferent. Els empresaris catalans diran que estan contents amb el govern Sánchez que legisla en contra de l’economia i el sentit comú. Potser ja els va bé, ja que aquí i tenen la “barballa treballadora” i allà el benefici amb l’exempció fiscal. Els catalans enviaran el missatge: ens encanta el paper de rucs de càrrega, amb barró inclòs, sempre que aquest no sigui en català. Enviarem un missatge de divisió i enfrontament, fent història, en la presentació de la diversitat aclaparadora de l’estupidesa partidista, de quatre que es troben en un bar i fan un partit. Molts s’enganyen disfressant el seu somni d’ideologia, altres de fidelitat incorruptible, d’enuig a enganys inexistents, frustració que cal fer pagar a algú i, fins i tot, indolència d’una realitat aclaparadora. Jo somio en una majoria absoluta del president legítim, però jo soc un vell somiatruites.