No els entenc
Potser hauria de dir que no en tinc ni idea, de política. Tinc però la sort que hi ha qui em contradiu amb la feina de la formiga. En Joan, benefactor del país proper, del país petit i bonic, del que regala flors i llibres, que no fa la guerra, que es rendeix abans de matar, que es deixa gronxolar per la música, canta a la natura prenent-la només en fotografia, el que estima amb la poesia de la paraula i l’art..., envia cada dia un enllaç que em mostra com un oasi de serenor l’ànima del nostre poble. Cada dia, i no és poca cosa, em demostra que hi ha moltes maneres de treballar i fer feina. Les tribus que meravellen totes aquelles que vulguin aturar-se a fruir, aprendre i pensar. D’aquesta manera, fa bons els dos mantres que cada dia es repeteixen com una necessitat de resistència i millora. L’Estellés diu “No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetllar en la llarga nit del teu poble”, i en Goethe, “Cada dia hauríem de sentir una mica de música, llegir una bona poesia, contemplar un quadre bell i si és possible dir algunes paraules assenyades”. Dimecres ens va fer arribar un petit recull d’una entrevista a un dels meus escriptors favorits. L’Albert Sánchez Piñol, de la Pell freda, Victus, El bosc, Pallassos i monstres i tantes altres meravelles, deia: “Part de la nostra esquerra no entén una cosa: si no tens sobirania real no pots fer política social. Hem de saber què volem fer i amb una República podem partir de zero. Hi ha gent que les orelleres no els deixen veure la realitat. Et diuen que no és la qüestió. Ells pensen que el fet nacional mai és prioritari, sempre hi ha una cosa més urgent per alguna esquerra. Sempre hi haurà gent que no pensa com tu en una República catalana i no la pots construir només amb l’esquerra.” Jo estic segur que hi ha una dreta o una transversalitat catalana que vol afeblir l’Estat, no vol exèrcit i que res té a veure amb l’espanyola dels bisbes. I penso que sempre, des de la sobirania, podrem construir una societat més justa que s’alliçoni de l’ànima catalana. Per això no entenc ERC i els Comuns que prefereixen pactar amb l’enemic de Catalunya abans que construir un país propi. El Sr. Illa es mostra tal qual, quan no fa fàstics al sumar el pitjor de cada casa, en una proposta sense principis ni ideologia.
