Ho tornaran a fer?

Els resultats de les eleccions al Parlament no agraden, ni tan sols als que diuen que les han guanyat. Al meu parer, no les ha guanyat cap partit i les hem perdut tots els catalans. El dia en què Rodalies col·lapsa, una altra vegada, el missatge enviat als espanyols és que els catalans tenim més del que ens mereixem. Amb el resultat davant els nassos, cridem en do de pit que ens trobem còmodes amb un maltractament institucional i pressupostari inqüestionable. Queda clar, en les sumes i restes electorals, que el resultat ens condemna a ésser assenyalats com la ciutadania de segona classe, que tot ho dona i res no rep, essent les gràcies la menor de les tornes possibles. Sembla que a Catalunya hi ha una majoria de ciutadans que, per tal de ser espanyols, estan disposats, fins i tot, a mantenir-se en la primera línia dels rucs de càrrega, d’una Espanya en festa major permanent. A l’abstenció de milers de persones sumides i sotmeses a la major decepció, cal sumar-hi l’entrada en el sac dels votants d’una altra Catalunya, molt allunyada del que volíem i podíem ser. La Catalunya de la frustració i la de la colonització es donen la mà, per esborrar qualsevol intent de canvi i futur. A l’espera d’un nou tripartit, si alguns ben intencionats republicans no ho eviten, veurem en la dissimulació del President Aragonès el desvergonyiment de dir una cosa i fer-ne una altra. Veurem també com la subhasta de sous i càrrecs embruta una mica més la política, de la mà d’un Junqueras que ha passat d’ampliar la base a psicoanalitzar i psicoanalitzar-se en públic i directe. El primer tripartit havia de mostrar l’ànima d’en Macià, Companys i Tarradellas. No va ésser així. Desgraciadament tots pugnaven per fer el paper dels altres, sense adonar-se que, des de casa i des de fora, es canviaven les regles del joc, per apuntalar una Espanya i una gent que no ens mereix. Ara repetiran, no el primer tripartit, sinó el segon, i ho faran, tot i les aparences, des de la tribuna dels perdedors. Per una part, dos partits en clar retrocés, per voler ser el que no són. Per altra part, la caricatura socialista que, fins i tot sumant part de l’extinta Unió Democràtica, s’ha quedat a centenars de milers de vots dels aconseguits en el seu dia per la Sra. Inés Arrimadas.