Rellegint Orwell (3)

Les ensenyances d’Orwell haurien de ser a la tauleta de nit de tot demòcrata. Utilitzava la seva ploma per denunciar la realitat d’un món que preferia mirar cap a un altre costat. Va baixar als inferns de la pobresa, dels sanatoris de caritat, dels treballadors del camp, dels miners, de la guerra.. Va descobrir l’explotació dels homes, les dones i els nens. I tot ho va denunciar llibre darrere l’altre, amb la pacífica tinta de la veritat incòmoda del visionari. Va conèixer la cara del feixisme quan Oswald Mosley quasi va aconseguir decantar la Gran Bretanya i, pel pèl de conill de fer-ho, es va adonar de la diferència entre ser un país de llibertat o una tirania. Mosley liderava la Unió Britànica de Feixistes. Apel·lava a les classes treballadores com si anés a solucionar-los tots els problemes. Milers de persones es creien un personatge que només els coneixia per explotar-los. Només la determinació del Labour i una elit de conservadors humanistes van evitar el pitjor. Visionari d’un futur apocalíptic, va lluitar a Espanya en la Guerra Civil, convençut que aquella aberració de matar-se entre germans era tan sols l’experiment de quelcom molt pitjor en l’avenir. Va experimentar la lluita antifeixista a Catalunya. Va patir la frustració de veure la persecució dels companys de lluita del POUM. Va lluitar contra els feixistes i va haver de fugir dels comunistes, que, cecs, no s’adonaven que no es podia guanyar la guerra matant els amics. El 1938 va escriure Homenatge a Catalunya i no va agradar ni als comunistes, ni als socialistes, ni als anarquistes.. ni tampoc als feixistes. Els horrors de la Guerra Civil Espanyola, perpetrats per uns generals sediciosos, colpistes i assassins, havien estat experimentats, per aquests mateixos militars, en la revolta dels miners d’Astúries. Amb les tropes africanes varen assajar el terror que provoca l’assassinat dels homes, la violació de les dones i la destrucció de qualsevol dignitat d’uns miners que només demanaven justícia. És molt alliçonador saber que va ser el Govern de la República qui, en lloc de valentes solucions, va enviar aquelles bèsties a Astúries. Quan els demòcrates no fan la feina o, pitjor encara, la fan malament, els feixistes en fan la festa. Com ara.