De qui és aquesta patata?

Fins i tot els pagesos saben que el sistema de control de productes alimentaris provinents de tercers països és un forat negre. Han denunciat que han de fer-li un carnet d’identitat a la seva cabra i en canvi hi ha molts “cabrits” que es colen per tot arreu. En una verduleria m’ofereixen patates. Res més natural, si no fos perquè eren egípcies. I no seria escandalós, si no fos perquè, produïdes per persones en estat de semiesclavatge, el seu preu arruïna els nostres pagesos. Si el preu és d’avantatge, el cost mediambiental és inassolible. Si no és natural i és en canvi escandalós, pitjor encara quan t’adones que les patates estan recobertes de terra. És increïble que haguessin superat “l’estricte control” dels serveis veterinaris de fronteres. Un producte alimentari ple de terra té almenys dos problemes. És un frau econòmic al donar-te terra a preu de patata i és un greu risc sanitari per als consumidors i també per als pagesos de casa nostra. Hom sap que la transmissió de plagues i malalties és el problema que afrontem en aquest segle de globalització. Tot el sistema de salut es basa en el control exhaustiu de tots els punts crítics. És primordial evitar que en un trasllat es transporti l’enemic ocult que tot ho canvia. La plaga aquí erradicada, allí pot ser endèmica. La malaltia aquí inexistent, allí mata de forma persistent. Ara no hi ha una salut, n’hi ha moltes i cadascuna va per lliure. Des de fa una colla d’anys l’organització veterinària clama per una política sanitària que reconegui, integri, doti i valori l’enorme i poc reconegut esforç, en la prevenció de la salut humana per part de la professió veterinària. L’exigència és dramàtica. Si l’administració no actua amb responsabilitat, es deixa els ciutadans sense la base fonamental de la prevenció. L’augment en la pressió del moviment de persones, les seves mascotes, els animals vius, el material genètic, els fàrmacs, els aliments i els materials en contacte amb aquests (MCAs), entre altres, obliga a fer-ho millor. Els serveis veterinaris en els més de 40 punts de control i els més de 10.000 professionals que eviten amb la seva actuació la transmissió d’intoxicacions alimentàries es mereixen una coordinació i dotació més efectiva.