No tenim dret a renunciar

A la meva edat la perspectiva dels fets sempre està sota el prisma i la mirada diversa dels anys, les emocions i l’experiència adquirida en mil batalles de la vida. Després de l’efervescència de la joventut, la lluita en la clandestinitat, l’activisme ciutadà, la militància política, la sindical, la representació pública, l’emprenedoria cultural i l’empresarial, arribo avui als anys en què tot sembla anar més a poc a poc i, en canvi, el vertigen dels fets ens obliga a retornar a la lluita sense treva. Sempre he controlat la por i no serà ara quan em deixaré dominar per aquest sentiment necessari però inhabilitant. I és ara quan haig de controlar la ira i la ràbia per una democràcia traïda. Haig de superar la vergonya que em provoca la rendició sense condicions de tants, davant la imposició dels poders que no respecten ni eleccions, ni persones. I no em dona la gana de controlar el fàstic que em provoquen aquells que han traït història, principis, ideologia i paraula, trepitjant tots els valors transmesos pel meu padrí Pere, alcalde d’ERC, a través del meu pare Ramon, ja que la presó de Lleida li va impedir fer-ho personalment. Sempre he defugit la violència, perquè he fet meva la frase que sempre em repetia el pare en resposta a la pregunta: si matem tots els dolents quedarem només els bons? No, només quedaríem els assassins. La realitat, però, és que aquests estan presents arreu. Assassins d’innocents. També assassins de llibertats i dels drets de tants conquerits en segles de lluita i sofriment. Com a exdiputat del Parlament, constato l’anomalia democràtica, una vegada més, en la qual tots els diputats presents accepten la ignomínia antidemocràtica de la imposició i els fets consumats. El meu vot, una vegada més, ha estat burlat. No hi era, per imposició antidemocràtica, el meu diputat més preuat. No hi era el meu president legítim. Hi va faltar la seva veu. L’anomalia democràtica en què centenars de milers d’electors som tractats com els ciutadans a Veneçuela continua. En el mestratge de la mentida i la ficció del candidat Illa, les bones paraules no em serveixen, ja que ens han condemnat a viure en el regne de la incompetència i les aliances interessades. Tot recomença.