No entenc res
És trist viure l’amarga experiència de veure com ERC se suïcida políticament i, de passada i, com si no li anés la cosa, destrueix la feina feta per un poble que ha decidit guanyar-se la llibertat. Si em pregunten si ho entenc, els diré que no. En lloc de fer d’esquerra i guanyar aquest espai, decideixen regalar bous i esquelles al PSOE. Els suplicaria que si volen ocupar l’espai de l’esquerra republicana e independentista de Catalunya competissin amb qui, ara per ara, ocupa l’espai de poder més gran a Catalunya des de la reinstauració de la democràcia. Un espai regalat més pels errors dels altres, que guanyat per mèrits propis. Quan més els necessitem resulta que estan disposats a mostrar-nos, en un esperpèntic espectacle de tardor, que encara ho poden fer pitjor. És més fàcil entendre l’estratègia dels socialistes i l’etern projecte dels comunistes, que amb totes les seves infinites i camaleòniques variants han canviat l’estructura de partit per una estructura de poder en la qual ni la ideologia ni els principis són fonament, ja que només necessiten la llefiscosa goma de pegar de l’interès i el benefici. Això els permet, per exemple, governar l’Ajuntament de Barcelona mantenint, no la militància d’un partit, sinó la banda del sottogoverno. Ho han fet amb l’estranya col·laboració primer d’un francès de passada i del PP després, sempre a punt per fer de botifler en benefici d’Espanya. El que ja no entenc són les estranyíssimes col·laboracions de l’aparell d’ERC, fent propaganda contra el seu propi candidat. Tampoc entenc que les restes de CDC hagin col·laborat i no poc, en l’intent per destruir, sense guany ni benefici aparent, la figura del president Puigdemont. Agreuja la cosa l’esfereïdora estratègia que es carrega, no tan sols candidats d’altres formacions democràtiques, sinó institucions com són la família Maragall o en Trias, als qui es deu gratitud i reconeixement. Aquesta incomprensible col·laboració se suma a la de les clavegueres de l’Estat, que des d’Espanya pretén destruir els millors. En un anterior article vaig dir que tota aquesta colla de galifardeus semblen agents infiltrats del CNI. Avui penso que ni tan sols aquesta institució espanyola, col·laboradora de l’imam de Ripoll, és capaç de fer-ho tan bé.
