Diferències mortals
Les inundacions de 1982 arrossegaren pels rius de Ponent massa vides i moltes esperances. Cal recordar el regidor de Balaguer que unes hores abans arrancava les baranes del pont nou. A Lleida, l’arquitecte municipal va assenyalar amb precisió fins on arribaria l’aigua, salvant propietats i vides. Són exemples de servei del passat. Avui ens hem dotat de tecnologia i mitjans per evitar els desastres de la natura, que inexorablement i, per la desídia de tots, desferma el seu enuig de forma més freqüent i violenta. Al 2019 es produïren unes inundacions torrencials. El llavors president Ximo Puig, avisat per l’AEMET, va realitzar sorolloses rodes de premsa per alertar la ciutadania del perill. Les seves contínues aparicions varen començar, fins i tot, dos dies abans. El President va reunir d’urgència tots els consellers per coordinar-los, activant plans d’emergència per si fossin necessaris. El Govern de la Generalitat valenciana va convocar, amb temps i forma, el Comitè d’emergències CECOPI, anticipant els possibles esdeveniments. Es va sol·licitar la intervenció de l’UME exigint la seva activació total en medis i en tot el territori. Es va suspendre l’activitat escolar. Com a conseqüència de tot allò i, com a exemple, es va reforçar el 112 amb un 20% d’efectius. Aquell desastre va provocar desgraciadament 3 morts. Aquest 2024, massa dies després, encara no coneixem el nombre exacte de víctimes. És evident que mereixem molt més que una explicació. Quan uns no fan, les institucions superiors han d’actuar per responsabilitat. A Catalunya sense cap perill de mort, ni desastre econòmic eminent, va ser activat el 155 per destituir tot el govern de la Generalitat catalana. Varen ser mobilitzats milers de policies per atonyinar ciutadans pacífics. Els tribunals es varen inventar acusacions per empresonar i exiliar innocents. Em pregunto si ara i amb molta raó, algun jutge ha demanat les gravacions del CECOPI, per depurar les indubtables actuacions criminals. Les conseqüències econòmiques per a tot Espanya seran descomunals. La suma de destrucció i absència de producció són una equació irresoluble per l’economia espanyola. Però el pitjor, és el convenciment ciutadà de desgovern, incompetència i llunyania de les institucions.
