Terregada

Aquest cap de setmana ERC decidirà el seu futur. Hauran de triar entre el foc i les brases. En primera volta, el Foc Nou que reclamaven alguns militants sembla que no compta, ja que l’esbroncada majoritària els ha deixat en l’obligació de triar o quedar-se a casa. Els depositaris de tota la raó, els de la raó única, s’enfronten en un escrutini suïcida perquè guanyi qui guanyi, el guany serà nul o pitjor encara, serà per als enemics de Catalunya. De fet, estic convençut que hi perdrem tots els catalans. Els que no som d’ERC també i, com vinc denunciant des d’aquesta finestra de llibertat del Diari SEGRE, això ja ho venim arrossegant, com una llosa d’indignitat incomprensible, des dels dies posteriors a l’1 d’Octubre. Francament no es pot fer més malament, si no es fa expressament. Alguns catalans estan tan emprenyats o tan interessats, que sense embuts es freguen les mans somiant en la desaparició de l’històric partit o pitjor encara, en la seva persistència minúscula i testimonial. Per a alguns, que hi hagi Tardàs i Rufians en l’escena catalana, només ridiculitza el país i els catalans, cada dia i, una mica més. Per a aquest vell malcarat, ERC hauria de ser el partit d’esquerres, republicà, independentista i del sentit comú social que hom necessita. Però què hi podem fer des de fora? No serveix de res mostrar-los el nostre enuig negant-los el vot. No serveix de res dir-los que semblen agents del CNI. No serveix de res demanar cura i coneixement. A mi només em queda suplicar-los que recuperin el seny que sembla que han perdut definitivament. Els Comuns, que han de canviar de nom cada dos per tres, per mantenir-se camaleons elegibles, han demostrat abastament que no tenen model de país al qual emmirallar-se, ja que no presentaran ni Rússia, ni Corea del Nord, ni Nicaragua, ni Veneçuela, ni la mal anomenada Palestina.. com a model a seguir. Deixaran a la caricatura socialista l’exclusivitat de l’esquerra catalana? Ho faran quan aquests mostren sense embuts la transversalitat dels soldats de fortuna? La submissió a un miratge d’ideologia sense principis ni valors? El diccionari defineix terregada com allò que queda després de cremar el carbó. Aquesta paraula quasi en desús i ja membre del cementiri dels mots oblidats, no els hauria de definir.