Una indecent política
La setmana passada titulava l’article Una política indecent. Avui canvio l’ordre, per esclarir el símil d’un home pobre o un pobre home. Res a veure, oi? Escoltant al Parlament la Consellera de Salut, Olga Pané, em sorprèn la seva prepotència i falta d’empatia, en un govern amb minoria, que com el llop s’embolica amb la pell del corder. Un govern, cal no oblidar-ho, que ho és amb el suport de dos partits “col·locats” en l’esquerra de la política. Aparenta molt millor, amb gràcia i oportunitat, la Consellera Mònica Martínez en el seu àmbit de Drets Socials i Inclusió, quan anuncia justícia per a tots els mereixedors d’ajuda social. Especialment en la reducció de les llistes d’espera, de les moltes persones vulnerables que veuen passar els dies, les setmanes i els anys en espera d’un ajut que per llei mereixen i per ineficiència no obtenen. Els seus extraordinaris currículums deixaran bocabadats les persones que admirem els que han reeixit en polir la seva capacitat per damunt de l’excel·lència. Desgraciadament, com narra el llibre més venut de la història: “Pels seus fets els coneixerem.” Si bé el currículum mostra els èxits acadèmics i professionals, amaga en canvi les seves obres. Bé, des d’un punt de vista de praxi socialista, diria per les seves males obres. Comparar com feia la Sra. Olga Pané, l’orquestra de la festa major d’un municipi, amb els serveis prestats o els que hauria de prestar el Departament de Salut des d’una vessant pública, em sembla com a mínim indecent. Recordo una lliçó dels socialistes Joan Reventós i Marta Mata, quan com a responsable de cooperativisme del PSC, vaig proposar crear cooperatives en tots els àmbits socials, també en salut i ensenyament. Com si fos un extraterrestre, em varen explicar, amb tota raó, que els serveis de salut i ensenyament eren per a un socialista universals, públics i gratuïts. No ho haurien d’oblidar la Sra. Pané i el seu President que en societat comandita i des de fa una colla d’anys, fan tot el contrari. Tampoc haurien d’oblidar la Sra. Mònica Martínez i el seu President, de llarga i estreta col·laboració, que la salut, els serveis socials i la inclusió no són possibles sense un finançament just i singular, que els tres, com un trio infernal, han negat i contradit des de fa anys.
