Dones de vanguàrdia 1

Tots els museus del món estan plens d’obres d’art que mostren dones en tota forma i condició i, en canvi, hi ha una aclaparadora absència de dones que hi exposen. Aquesta realitat no té cap justificació. Podrà afirmar-se que hi ha més homes que han exercit el seu vessant artístic. Però no es podrà amagar que són multitud les genials artistes relegades a un segon pla o desgraciadament a l’ostracisme. Sembla que tímidament s’intenta corregir-ho. Dones que mostraren i mostren la seva genialitat obrint portes tancades, saltant barreres infranquejables i trencant els motlles que les condemnaven a ser tan sols instruments encadenats a unes normes que esborraven i, encara esborren, les enormes possibilitats de la meitat de la població. Gabriele Münter, com totes les dones del seu temps, tenia prohibit l’accés a L’Acadèmia de Belles Arts, però ningú li va poder barrar el pas a expressar la seva genialitat. Perseguides i maltractades per un sistema que les relegava i les relega a les tres K (Kirche, Küche i Kinder) ens han demostrat, no tan sols que han estat i són les nostres dones estimades, sinó puntals d’una societat, que tot els deu i, tan poc els retorna. Moltes dones necessitaven l’ombra d’un home artista, en aquest cas de Kandinsky. La Gabriele va patir el despectiu nom de Malwieber o femella que pinta. El MNAC ens va regalar l’exposició de Suzanne Valadon, una artista polifacètica, que patí l’estigma d’una dona contra corrent, quan en realitat demostrava simplement que era l’única propietària de la seva llibertat. Aquesta exposició mostrà l’empremta d’una dona que va inspirar tants artistes a fer-la protagonista dels seus quadres, de la seva vida, de les seves partitures i dels seus somnis. Alguns d’aquests quadres són molt famosos i formen part de la història de l’art i, també, molts dels seus meravellen i sorprenen. L’única i principal diferència és la dificultat per expressar, mostrar i ocupar la primera pàgina de la història. En la galeria Art of This Century, Peggy Guggenheim va mostrar al món 31 dones artistes que trencaven motlles i digué llavors que aquella iniciativa tan sols compliria l’objectiu si aconseguia servir el futur, en lloc de documentar el passat. Era l’octubre de 1942 i encara hi ha massa feina per fer.