Una gran decepció

Dir que estàs decebut és reconèixer que et vas equivocar. Em vaig creure que construíem un món millor on les persones superaríem odis i diferències ancestrals, per construir-nos una casa comuna. Em vaig equivocar i molt. No ho vaig fer pel que fa als règims de països com Rússia, Cuba, Corea, Xina i un llarg etcètera, on els humans prostitueixen les idees, en favor dels interessos espuris de les noves minories. No em vaig equivocar pel que fa a l’administració de les religions per una jerarquia, que menysprea el poble de Déu i les ensenyances de la llei natural. No em vaig equivocar amb les regles de l’economia ni de la política, que practica sempre la llei del guany major amb el menor esforç. Els nous esclaus ens mostren sovint que l’aportació correspon als altres i que aquesta ho és de grat o per força. El meu error ha estat amb els nostres. On són els intel·lectuals que des de la humilitat firmaven manifestos que eren ensenyances? Com puc creure els discursos dels artistes en els Goya, sota trebol d’or i plata? On són els demòcrates que construïen una Europa per a tothom? On són les institucions al servei de la justícia, la igualtat, la pau i la concòrdia? On és la llibertat? En aquests dies, Felip VI ha assistit per primera vegada a les exèquies d’un republicà exiliat pels colpistes franquistes. Les restes de Rafael Altamira han retornat de Mèxic. Per primera vegada després de tants anys de teòrica democràcia? Ara, quan la monarquia i tots els altres ens mostren la seva pitjor cara? Em pregunto quan un jutge anirà de grat o per força de la llei i per primera vegada, a l’aixecament de les restes d’un republicà que encara no descansa en les moltes cunetes dels camins d’Espanya. La diferència gens subtil, del perquè encara no ha passat, és que en presència d’un jutge el desenterrament seria considerat un delicte i no tan sols una reparació. Per molt que vulguin semblar, res dissimula que l’organització Transparència Internacional destaca en el seu informe anual que Espanya cau per quart any consecutiu en l’índex de corrupció i, sense embuts, és considerada el que tothom sap, una democràcia defectuosa. Per molt maquillatge que es posin el rei i la seva família no blanquejaran una realitat que ens encamina a l’abisme.