La pedra i el llast (2)
EN aquests darrers mesos hem conegut la realitat de molts sectors ofegats per una burocràcia desesperant. Si mirem a banda i banda, ens adonarem que aquest ofec el podem compartir en totes les activitats socials i econòmiques de la nostra vida. En alguns casos, els exemples són colpidors, en altres, esfereïdors i quasi sempre, indignants. Com el bestiar que va a l’escorxador caminaven silenciosos, per la vora de les vies, els viatgers de rodalies afectats per les moltes comprensibles i molt previsibles avaries. Encara no s’ha fet justícia a aquelles persones indefenses, que se les deixà i en alguns casos ajudà a morir, en la indignitat i la soledat d’una residència. Encara hi ha metges que es desperten a la nit, en el malson de recordar que havien de triar entre un vell i un jove, perquè no hi havia ni espai ni mitjans per atendre ambdós. Desesperant és comprovar que, tot i algunes millores i lliçons apreses, allò pot tornar a passar. De fet, els veterinaris estem avisant que tornarà a passar, al comprovar que algunes variants virals s’estan emportant de forma esgarrifosa la meitat o més de la població de moltes granges. Comprovem indefensos que el consum d’antibiòtics torna a augmentar, en consonància amb l’explosió epizoòtica de moltes malalties, contra les quals se’ns condemna a lluitar, amb muntanyes de papers. Malalties que compartim o que podem compartir estan prenent forma i gravetat en proporció geomètrica. Desgraciadament tot en ares d’uns models de producció destinada a l’exportació, que d’un dia per altre canviarà, arruïnant milers de ramaders, després d’haver engreixat el porc i el porcater. Quina ràbia continguda al rebre la comunicació, després de 2 anys d’espera, que vindran a visitar el desvalgut familiar, per concedir-li un ajut 3 dies després de morir. Quina desesperació dels familiars i dels professionals de sanitat, al veure un nen consumint-se, a poc a poc i en espera, d’una intervenció que hauria de ser per abans ahir. L’esforç, l’amabilitat, el bon humor, la paciència, la grandesa humana i la generositat del personal sanitari apaivaguen els desastres provocats per una legió de ben pagats, que no deixen de malgastar en publicitat institucional, en lloc d’administrar amb eficiència i honorabilitat.
