Passejada d’iuèrn

Deishèrem eth coche en cap deth Portilhon, e aquiu comencèrem era expedicion damb raquetes, en tot hicar-mos peth bòsc de grani auets d’Aubàs. Pugèrem prumèr pera pista forestau, en tot seguir era traça alongada des practicants d’esquí de trauersada que i auien passat, e baishèrem peth camin de petit recorrut, qu’atrauèsse eth còr d’aguest espaci tan misteriós coma terapeutic e, tanplan, concorrut pes aimants dera natura e era montanha, pendent aguesta sason d’iuèrn. Eth bòsc ei reservat, tostemp en ombra, d’a on proven eth cant joen des audèths damb talents de primauèra, mès s’i daurissen, de tant en tant, clarulhes que permeten era guardada entath cèu blu d’un dia ludent, com aguesta d’ací naut que dèishe veir era sèrra ardona deth Malh deth Cric, tanben compartida damb eth país vesin francés e occitan. Era clarulha definitiva comence a hèr-se lòc a compdar dera cabana forestau, en limit deth bòsc e eth còth, qu’ei coma un clòt, e d’aquiu era confusion abituau deth nòm d’aguest parçan de Barètja. Se campes tà naut comences a endonviar eth contorn concau que da pas as montanhes de Luishon e Benasc. A tot just 1.750 m, Còth de Barètja conforme un balcon priviligiat des Pirenèus mès agrèstes, que tot nheuat complís autant damb es delícies de toti es intrepids montanhaires.

“Era nhèu ac egale tot e tot ac envolope en pregon sen dera natura”, escriu Thoreau en un petit relat, aperat Ua passejada ivernau, hèta tanben en gèr, que, curiosament, è descubèrt era madeisha setmana en qué pujam enquiath Tuc d’Aubàs, a on buhe un aire gelat, pur, qu’amare toti aguesti tucs.

Coma sentencie Thoreau, “tot aquerò que demore dehòra a de préner part dera estructura originau der univèrs, damb un valor comparable ath de Diu madeish”. Dilhèu, per aquerò, non podem parar de pujar-i.