DELIN E DE LAN
Black Mountain
Comence aué eth prumèr hestivau de genre nere en casa nòsta, eth Black Mountain, dit atau, ena sua forma imperiau, qu’acuelhen es pòbles de Les e Bossòst enquiar 1
de mai, includit. Me permeteratz hèr-ne referéncia pr’amor dera escadença que supòse entà apropar era cultura e era literatura, entretenguda e de qualitat, ara ciutadania, coma dret a prebotjar pes podèrs publics, atau coma entà hèr des nòsti vilatges e tota era Val ua destinacion que tanben pòt aufrir activitats restacades, en aguest cas, damb eth gaudi der esperit. Aguest ei un hestivau umil, mès fòrça complèt, pr’amor que, de forma dubèrta e gratuïta, met a disposicion de tot eth public collòquis damb escrivans de renòm, mès tanben projeccions de films, un concèrt de jazz, ua escapada entà Còth de Barètja, un concors literari, entre d’autes activitats.
De hestivaus d’aguest tipe, en podem trobar ath long dera geografia dera Peninsula, mès era singularitat d’aguest Black Mountain ei sua confluéncia “damb un paisatge wagnerian de montanha coma ei era Val d’Aran”, segontes explique eth comissari, anma e autor tanplan fructifèr, José Luis Muñoz. D’aguesta forma, eth vèrd primaverau, tacat dera darrèra nhèu enes tucs e bòsqui espessi, da pas aguesti dies ath nere deth certamen, en ua val que, contra eth topic dera vida ingènua e bucolica, ei visitada ath delà pera broma deth mistèri e era menaça, pr’amor qu’aguesta ei ua tèrra que ja coneish eth nere dera vida dura e isolada d’abantes, dera natura ombrèra e desafianta, que se hè a respectar, mès que demore dubèrta ara vida e, damb era, ara literatura, ar art, ara musica, totun ara cultura.