Corses e pastors

Quan er Haro o eth Taro son prèsti entara crema sacrificiau, quan andús simbèus dreti son disposadi entara purificacion collectiva per miei d’aguest huec nau e profan peth quau es presents mos i conjuram, ena ocasion santificada convenientament pera crestiantat, sauvam ena memòria era corredera de Trail Carlac, que hè ua setmana, exercíem d’ençà dera plaça de Les enquiàs montanhes vèrdes e exuberantes de Canejan. En ua societat tan trepidanta, damb fòrça corses e rèptes esportius mès exigents, nòsti pair-sénhers, que pujauen per ací obligadi tà guarar eth bestiar, s’espantarien de veir eth sens-sentit d’aquesta maraton unica, tan liberadora coma eth huec purificador, per miei dera gravetat d’un paisatge solèmne, selvatic e sauvatge, d’isards, cèrvis e ossi, pes malhs e tutes de Tortonha enquiath gotèr gotent de Comica. En aguesta baishada mòja, era aventura s’ei accelerada, dempús d’ua pujada exigenta e etèrna per Soberpèra, que torne a picar en camin dera Guarèra, damb eth solei de cap, un còp as dat eth torn peth cap de Laujò, eth pas dera Potèrla des Oelhes enquiàs parçans de Pèirahita, Es Cobos e Betlan. Mès, hèr cap en Montlude, eth Sinaïn de Baish Aran, compense aguesta corsa bèra e diuèrsa, tan ben organizada e mercada, damb es avitualhaments corresponents e era simpatia impagabla des sòns volentaris. Aguest itinerari compde damb fòrti desnivèus, terrèn esguitlent e era visita momentanèa dera broma baisha, a on era natura s’i impòse, e ei ara man mès enlà dera pròpria corsa, gràcies ar esfòrç d’iniciatives coma aguesta que, en un contèxte de desbrembe deth sector primari, tan de besonh, permeten mantier era umanizacion istorica d’aguestes montanhes de pastors e cabanes e redescurbir es sòns paratges e camins, que conformen un patrimòni comun que non podem pas pèrder.