SEGRE
Machisme

MachismeSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Libertat e autonomia son dilhèu es principis fonamentaus der ideari illustrat, enes quaus i é implicit eth dera igualtat. Es sòns impulsors (pensi, sustot, en Kant), deth sègle XVIII, dauriren un camin, eth dera societat modèrna, encara per recórrer en sègle XXI, ara que mos consideram tan divinament postmodèrns. En aguesta dimenjada de rebrembe pes darrères agressions de tipe sexuau, metem en evidéncia qu’era violéncia, morau o fisica, exercida contra es hemnes ei aué un hèt malurós, contrari ad aqueth ideau sense concretar deth tot (e menaçat encara mès pera despersonalizacion dera economia de mercat, qu’ac redusís tot a un valor d’usatge e cambi, coma simpla marshandisa). Jos aguesta perspectiva, era hemna non ei un esturment qu’age de completar era satisfaccion der òme dominant. D’ençà dera Illustracion, sabem qu’era persona, un fin en eth madeish, ei en condicions de gésser dera sua culpabla minoria d’edat, que l’estacaue ath domèni des auti e ath tutelatge eteronòm. Era emancipacion per miei dera pròpria volentat e eth tribunau dera rason ei era unica possibla. Arrés non a dret a disposar der aute a conveniéncia. Encara mens, a menspredar-le e anullar-le. Per aquerò, Kant ei tan exigent e rigorós, e consegüentment revolucionari, perque atau ac demane era pròpria rason etico-practica e autolegisladora, intrinsèca ara persona. Se volem èster dignes de felicitat, auram de préner ara umanitat sancera “ena nòsta pròpria persona e ena de quinsevolh auta, coma finalitat e jamès coma un simple mejan”. Sonque atau s’acabarà er opròbri deth despotisme e deth machisme, qu’encara aucís.

tracking