Veneracion

Es prèsses

per desconfinar-mos an portat a saber-mos òmes e hemnes d’accion, damb es talents de gésser e gausir der exterior, dempús de mesi de forçat embarrament, que se prèste ara meditacion e un cèrt isolament damb un madeish, sustot se demores solet. E auem redescubèrt atau es cornèrs qu’auíem desbrembat, coma tanben tornèrem a reconéisher eth valor deth larèr un còp auèrem de sauvar-mos des malurs d’aguesti tempsi estonants. Totun, en aguesta naua vida, un des plasers mès subergessents qu’ei eth de tornar a caushigar ua libraria. En casa liegíem, dilhèu mès que jamès, mès en gésser auem podut hicar-mos de nau en aguesti temples dera sapiença, entoradi de quilòs de papèr, distribuïdi pes prestatges de husta, coma de husta sol èster eth solèr que craquege ath nòste pas tranquil, que sage d’èster silent, pr’amor que mos shòrde quinsevolh tapatge, mentre deisham darrèr, ena pòrta, eth bronit dera ciutat. Ara mos sabem en territòri sagrat, en actitud reflexiva e contemplativa. E a cada pas, ven era olor inconfusibla dera vielha husta e deth nau libre, que gaham, entre andues mans, damb respècte reverenciau, coma damb un gèst de veneracion, entà suenhar era integritat der objècte, tornar a sentir era olor de nauèth e gustar cada paraula etèrna, pr’amor que nosati partiram e era, era paraula, demorarà, qu’aquera ei era gràcia deth libre (que mos hè liures), dera letra escrita e sentida, que cap tauleta digitau ne servici de transpòrt poderà substitusir entre es columnes dera bibliotèca, dera sapiença fisica, corporau, lèu sensuau, deth món, pr’amor que tanplan qu’eth saber ocupe eth sòn lòc, sagrat, relevant, testimòni essenciau deth devier der esperit.