Chesterton

“Bèth temps

a, setiat tranquillament ua vresprada d’ostiu, mentre passaua revista a ua vida injustificadament fortunosa e erosa, calculè que deui auer cometut, aumens, uns cinquanta tres assassinats”, cohesse er escrivan britanic G. K. Chesterton, ena sua Autobiografia, en ua frasa tan ben trobada tà d’aguesta setmana deth Black Mountain.

Se referís, ei clar, a ues atrocitats versades, era majoria d’eres, sus eth papèr, per miei des relats deth Pair Brown. Coma ei sabut, er autor d’Er òme que siguec dijaus, d’estil ironic e desconcertant, prince des paradòxes tanben coneishut, fòrça agut e engenhós, se convertic ath catolicisme, deth qu’a devengut un gran apologeta. “Era unica e petita dificultat que sauvi entà júnher-me ara glèisa catolica ei que creigui que non creigui en Diu”, li ditz un personatge de Fleet Street, qu’acabe per reconéisher era superioritat deth sistèma catolic, idèa que restaque damb Sant Tomàs en començar eth pensament pera pregunta de se i a Diu.

“Aparentament, non”, se respon, mès ei en aquera aparença a on residís eth secrèt, pr’amor qu’era vida, era existéncia, er èster, non se pòden sostier per eri madeishi, senon que se botgen “per un aute”. En aguesta linha der escrivan jornalista, escriu Sant Tomàs d’Aquin, ua òbra peculiar e exquisida, non scientifica mès tanplan intelligenta, coma reconeishen erudits tomistes dera talha d’Étienne Gilson o Josef Pieper, e que descurbisqui en un mercat deth libre vielh. Aquiu met en contèxte ath pensador e aufrís un tast amable deth sòn pensament.

Eth sòn element definidor, coma filosofia perennis e deth sens comun, dera realitat pura e dura, sense subjectivismes modèrns, qu’ei “era laudança dera vida, der èster, de Diu, coma Creador deth món”, ena “clara lum deth dia dera fraternitat des òmes, ena sua comuna consciéncia” de qu’es causes son çò que son. .