Vida

Lançam tot soent era pregunta reaument nuclear dera existéncia, era que vau era pena de plantejar-se, de cap tara mòrt, ce coma ei possible morir, e totun, era mòrt non dèishe d’èster era auta cara dera vida, pr’amor qu’aguesta, era vida, ei, de ben segur, eth gran mistèri, eth secrèt deth món, er autentic miracle de tot, ara vista de toti, e damb eth quau viuem de forma espontanèa, ena vida vidanta, sense hèr-li guaire cas, enquia que la perdem ena carn der aute. Alavetz, descurbim qu’ei era, era Vida, era que s’engèndre en cadun des sòns hilhs, que non ei deth tot vertat que sigam nosati es que viuem era vida, senon qu’ei era, era Vida, era que viu ena carn de cadun des sòns hilhs, mès que, dera nòsta capacitat de pensar, viram de cap tara libertat, pr’amor que podem assegurar damb Hegel qu’era substància dera vida, o der esperit, coma diderie eth, ei era libertat, qu’en procès istoric en quau ei immèrs, era vida se realize ena libertat deth subjècte, ena sua autonomia, damb era sua consciéncia e moralitat, en transcors universau d’aspiracion ara vertat. En aguesta variacion, s’encarne cadun, coma un aute damb eth quau conviuem e conformam eth nòste devier, coma testimònis dera autogeneracion dera vida, der esperit.

Atau ac viuem ena mòrt des èsters propèrs, estimats, des que dèishen mèrca tà tostemp, de forma vitau e sapienciau, mèstres dera vida, coma er amic Antonio, e tanben de d’auti, mès luenhans, qu’acompanhen eth pensament, coma eth professor Jacinto Rivera de Rosales, tutor deth mèn trabalh finau de màster, expèrt en Kant e Fichte, tà qui çò de pròpri deth subjècte, que teishís era trama dera sua experiéncia, ei partir d’eth madeish de forma dubèrta, pr’amor que “pensar per un madeish hè possible escotar as auti e trobar era vertat”.