Tu quoque, fili mi?

Ei un des episòdis mès coneishudi e rebrembadi dera Antiguitat, en dar mòrt, en un scenari poderós, ath diu invencible, ath “roman mès famós dera istòria”, ath “politic popular mès astut de Roma”, en paraules de Robin Lane Fox. Parlam, clar, der assassinat per traïcion, enes idus de març, de Juli Cèsar, defensor dera libertat deth pòble, a mans de vint senadors ena naua sedença que manèc bastir Pompèu, defensor dera libertat deth Senat. Inevitable ei evocar-le, en miei tanben de tambors de guèrra europèa, quan er enquia ara lidèr dera oposicion en Congrès de Deputats dirigís es sues darrères paraules entorat damb aplaudiments per aqueri que l’an abandonat dempús d’ua setmana de conspiracions e desercions.

Pablo Casado non ei Juli Cèsar, sens dubte, mès òc deuie ressonar en sòn fur intèrn era pregunta Tu quoque, fili mi?, qu’eth dictador adrecèc en veir ath sòn hilh Brutus. Coma ditz era classicista e divulgadora Mary Beard, “Roma encara contribusís a definir era forma damb era quau comprenem eth món”. Plutarc conde que Casius ère excitat dauant der imminéncia deth crim e que Tilius siguec qui baishèc era tòga de Cèsar entà deishar-li eth còth descaperat, coma senhau d’atac.

Casca li claue prumèr era espasa, “mès era herida non siguec mortau, ne tansevolh pregona”, e Cèsar la poguec retier en miei dera turbacion enquia veder-se herit per “hèr en rostre e es uelhs, coma ua fèra sauvatja entre totes aqueres mans”. En nòm dera libertas, pogueren acabar damb eth tiran que s’auie erigit en pontifex maximus, mès era Republica, segontes Edward J. Watts, la deishèren morir pes egoïsmes e rivalitats sense limits, pes ambicions e interèssi mès estrets, mentre es ciutadans consentien era obstruccion politica e eth coqueteg damb era violéncia.

Aguesta ei era vertadèra leçon, eth perilh entara democràcia actuau.