Guèrra europèa

Era istòria ei un camp de combat e, per tant, “un banh de sang”, coma escriuec William James e mos rebrembe eth biològ Edward O. Wilson, mòrt recentament. Tad aguest, era guèrra ei era malediccion ereditària dera umanitat.

Seguís James: “Mostrar-li [ar uman] tota era irracionalitat e er orror dera guèrra non a cap d’efècte en eth”, pr’amor que li fascine: “ei era vida fòrta, in extremis”. Açò servís a Wilson tà assegurar qu’era nòsta natura sanguinària ei fòrtament arraïtzada ena luta deth grop contra eth grop, a on s’artenhen ath còp es hites mès nautes de solidaritat, mès tanben de pòur. E en aguestes mos trobam, entre era pòur e era libertat qu’er istoriador Keith Lowe place coma gran binòmi deth món dempús dera Dusau Guèrra Mondiau e se reviscòle ara damb era invasion deth tiran rus contra eth pòble ucraïnés, qu’auie començat a tastar era libertat.

Era invasion hitleriana des Sudets e era falhida politica de solatjament de Chamberlain pòden èster uns precedents malerosi, mès tanben en son es conflictes d’Irak, Afganistan, Líbia, Síria, e, sustot, era paranòia des sovietics contra Occident que diplomatics coma George Kennan identifiquèren damb era volentat dera URSS de protegir-se per miei d’airaus d’influéncia, ara conquista de Polònia, Ungria, Romania e Bulgària, descompdades Ucraïna e Moldàvia coma territòri dejà sovietic e annexionadi es tres païsi baltics. Damb eth trauma der invasor nazi e ua guèrra devastadora, Rússia bastic un potent enemic, que Putin, dempús des desequilibris deth nau orde neishut dera Guèrra Heireda, includida er hantauma dera OTAN entà un impèri rus amendrit, sage de revíuer damb ua incredibla desnazificacion, en tot emportar-se vides e esperances d’aguesta nacion europèa sosmetuda ara infelicitat dera istòria.