Pasolini

Enquan qu’ei eth centenari deth naishement de Pier Paolo Pasolini, ua naua escadença entà rebrembar ath director de cinèma, escrivan, poèta, sustot poèta, pr’amor qu’era lirica restaque tota era sua òbra, coma didie eth sòn amic eth tanben escrivan Alberto Moravia. Liric ei eth film Il Vangelo secondo Matteo, amarat dera beresa seca e cauda dera paraula deth Messies e deth paisatge uman e naturau que l’acompanhen, coma liriques, d’un lirisme estonant, son es novèles Ragazzi di vita o Una vita violenta, damb aquera beresa agra, violenta, lorda, deth lumpenproletariat, ena canicula der ostiu, en aqueri marges dera societat, que descriu enes films Accatone e Mamma Roma, e que, ath torn, tròben eth sòn revèrs ena burgesia de Teorèma o er escandal de Salon e es 120 jorns de Sodòma, un escandal que merquèc a Pasolini, acusat de corruptor de menors, enquia que l’auciren en 1975. En Teorèma escrit, se referís er autor as ebrèus que caminauen de cap tath desèrt, un desèrt coma eth dera existéncia, monotòn, inospit, immens, d’ua unicitat invariabla, que, coma er ensem dera sua òbra, “naishie d’eth madeish, seguie damb eth madeish e acabaue damb eth madeish: mès non rebotjaue ar òme, senon que l’acuelhie, inospit mès non enemic, contrari ara sua natura, mès pregonament afin ara sua realitat”.

Dissident dera quèrra ortodòxa, atèu cristian, hè a comparéisher Diu, non pas per miei deth pensament especulatiu o er extasi mistic, senon coma pur acte, coma còs present sense premeditacion, atau coma se presente eth dauant dera hòssa de Gramsci: “entre era esperança e era desconfidança”, cante en Es cendres de Gramsci, encara que tanben “se trompèc en tot”, li hè a díder ath sòn omonim en Poesia en forma de pròsa, pr’amor que “s’aperaue Egoïsme, Passion”, e per tant, compromís damb era Vida.