Wittgenstein

Ludwig Wittgenstein ei un des filosòfs mès relevants deth sègle XX, amassa damb Martin Heidegger. Provenent d’ua rica familha d’origina judia der Impèri austroungarés, era sua figura atrè un interès continu, que le transcendís, coma enes novèles Eth nebot de Wittgenstein, de Thomas Bernhard, o Era amant de Wittgenstein, de David Markson, recentament publicada en castelhan. Era pròva ei que ven de reeditar-se era monumentau biografia de Ray Monk e s’acabe de publicar ua documentada istòria d’aguesta familha, d’Alexander Waugh, que relate es vicissituds d’aqueri tempsi dera Prumèra Guèrra Mondiau, a on Wittgenstein non sonque combatec, senon qu’auec eth coratge de préner es nòtes de çò que serie era sua unica òbra publicada en vida, eth Tractatus logico-philosophicus.

“Eth món ei tot çò qu’ei eth cas”, comence aguesta òbra, qu’explòre, damb un estil lèu aforistic, es limits deth món e deth lenguatge. Tad a eth, “es limits deth mèn lenguatge signifiquen es limits deth mèn món”, pr’amor qu’era logica ramplís eth món, encara qu’eth sens d’aguest món demore dehòra d’aguest. Totun, çò de mistic non ei coma sigue eth món, senon que eth món sigue.

Dempús vierà un dusau Wittgenstein, coma tanben i a un dusau Heidegger, un Wittgenstein que renoncièc, per cèrt, ara sua eréncia, e viuec fòrça temps apartat dera vida academica, e se centre, per miei des Investigacions filosofiques, en jòc deth lenguatge, e enes sues règles, a on es resultats dera filosofia son era descubèrta deth sens sentit qu’er enteniment tròbe quan chòque damb es limits deth lenguatge. Era filosofia ei tostemp un estat anterior ara solucion, que non a metòde, senon diuèrses teràpies. Mès, coma escriu eth novelista Markson, tanben damb frasa cuerta, ei probable que çò qu’eth filosòf auie en cap quan era gent credie que pensaue damb tanti talents siguesse ua simpla gaveta.