Vattimo

Gianni Vattimo qu’ère un des filosòfs mès subergessents d’Itàlia e Euròpa, enes darrèri tempsi. Autor de diuèrsi trabalhs qu’auem liejut ath long des ans: Era fin dera modernitat, Adiu ara vertat, Dera realitat, Dempús dera cristiandat, e tanti d’auti. Tan seguit coma discutit, sustot peth realisme especulatiu en vòga, Vattimo, mòrt aguest mes de seteme, ei coneishut coma eth profèta der aperat pensament fèble, alunhat deth relat dera Vertat unica e objectiva. Erèu deth nihilisme de Nietzsche e era ontologia pòstmetafisica de Heidegger, er italian defenie era umilitat d’un pensament damb talents de libertat, a on era decision der individu aquerís un pes que non tròbe en objectivisme metafisic, pr’amor qu’era metafisica dera preséncia criticada per Heidegger a portat ath món ara organizacion totau, a ua rotina autoritària e burocratica, de tecnologia auançada e contròtle absolut dera nòsta vida, que se realizen en capitalisme actuau e era dominacion dera razon esturmentau. Encara mès: era autodissolucion dera metafisica non compòrte sonque era pèrta d’un orde objectiu, estable, fondat, senon qu’amie ara especializacion des lenguatges scientifics, ara diversitat de cultures, ara fragmentacion des encastres dera existéncia e ath pluralisme babelic. Son desacreditadi es metarrelats que sajauen de reflectir era estructura objectiva der èster, retratadi per Lyotard. Per açò, era vertat sonque se pòt compréner ath finau e non coma principi, e per açò tanben, eth prètzhèt deth pensament ei ermeneutic, ei a díder, se base ena interpretacion e comprension des hèts ara lum deth sòn paradigma istoric, laguens d’un orizon dubèrt per un anonci. Er èster ei event e era vertat deven amor, amistat, caritat, unica forma de dubertura ar aute, tanben a un Diu fèble, diferent deth dera vertat absoluta e autoritària.