Nadau

A despiech d’aguesti tempsi secularizadi, Nadau consèrve eth sòn caractèr de celebracion dera vida e, dilhèu per açò, mos entristís tant un Nadau sense era preséncia des familhars e amics que mos an deishat peth camin dera nòsta vida compartida, pr’amor qu’èm per natura èsters en companhia, d’amor e trobada damb es auti. Sense er aute, non èm arren. Dauant der èster entara mòrt, limitanta e inevitabla, pròpria dera filosofia heideggeriana, n’i a que defenen era filosofia dera vida, era alteritat e era naishença. Jamès i persutaram pro, en un món plen de guèrra, desconfidança, malur e opròbi. Per açò, es boni desirs de cada an mos sònen recurrents, ingènus, dilhèu ipocrites. Mès, vau era pena arturar-se un moment, dedicar un temps ara pensada introspectiva e ara companhia der aute, ara lectura tanben d’un de tanti condes de Nadau damb es quaus mos an regalat ath long dera istòria es grani dera literatura e sajar de guanhar perspectiva a ua rotina agassanta. Entà quauqu’uns, Nadau ei tanben temps de nhèu, d’esquí, de viatges de forma obsessiva, coma era que viu era mair deth protagonista dera darrèra novèla de John Irving, Eth darrèr telesèra, longa e entretenguda, que m’imagini enes pistes dera nòsta estacion de Baquèira Beret. Prometi acabar-la aguesti dies, se pogui combinar-la damb era lectura, tan diferenta (atau de diuèrsa ei era vida), deth darrèr petit e essenciau libre deth teològ Olegario González de Cardedal, a on se torne a demanar peth sens d’un Diu que mos ges ara trobada, gran coma era Vida, per definicion infinit e invedible, mès non per escuretat, coma era nòsta existéncia amortada, senon per tot çò de contrari: pera grana lum qu’enlumène en miei d’ua net de naishença, prauba e senzilha, en tot dar-li sens e substància a ua vida que se mos revèle coma don e promesa.