SEGRE
Mistica

Mistica - REDACCIÓ XXII

Creat:

Actualitzat:

Ortega regretaue qu’eth mistic explòre eth mistèri e especule damb es abismes, mentre qu’eth filosòf opère ara invèrsa: trè ara superfícia çò que demore ath hons e, per açò, era filosofia ei volentat de transparéncia. Incapables entà barrar en concèptes çò qu’ei inefable, es mistics son, totun, es mèstres dera paraula, es mès exactes escrivans, segontes eth pensador. Per açò, son tostemp eterodòxi, estonants, valenti coma era òbra Eth temple uet, un recorrut personau que, per miei des mots des grani mistics, e musica de Bach, aufrís aguesti dies Lluís Homar, en Teatre Romea. Dauant dera societat actuau der ègo holat, eth metòde mistic consistís en vuedatge d’un madeish entà remplir-se de Diu. Quant mès te vuedes, mès t’aperties, ditz eth Mèstre Eckhart. E açò requerís umilitat, rebaishament, anequeliment der ègo. Suspenudi es sentits, er anma se transforme, coma diderie Sant Joan dera Crotz. Era umilitat ei hònt de divinitat, pr’amor que Diu, entà dar-se, a de besonh d’un receptor. “Damb era mia umilitat jo dongui a Diu era sua divinitat”, proclame eth mistic aleman. E tanben: “eth hons de Diu ei eth mèn hons, e eth mèn hons ei eth hons de Diu”. Per açò, era umilitat “se jutge mès vil que toti es dimònis”, escriu Angelus Silesius, tà qui eth crestian a de passar bèth còp peth lunfèrn, en vida, se non i vò entrar dejà mòrt. E recupère era idèa deth mèstre medievau: “Sense jo, Diu non pòt hèr ne tansevolh un vermòt”, pr’amor que “li ajudi a mantier eth sòn èster, e Eth, eth mèn”. Atau, “Diu defenerà eth mèn combat, pr’amor que jo defeni eth sòn”, afirme Fernando en El príncipe constante, de Calderón de la Barca. Tà Ortega, eth lenguatge pròpri dera mistica ei eth silènci, coma certificarie Miguel de Molinos, en tot hèr bon eth principi de Wittgenstein: “De çò que non se pòt parlar, vau mès carar-se”.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking