Moltmann

Eth passat mes de junh, mos deishèc eth teològ Jürgen Moltmann, qu’a mercat eth devier dera teologia contemporanèa. Era notícia tot just a transcendit, en aguesta epòca en qué tot just se sap ce qué ei era teologia, un còp decretada era mòrt de Diu. Moltmann incorporèc eth principi esperança deth marxista Ernst Bloch en un discurs nauedós, encara qu’ei Bloch eth qu’assomís era crestiana esperança en sòn relat d’un eterodòx marxisme. D’aguest dialòg fructifèr, qu’ara mos semble d’ua auta epòca, brotoèc era sua teologia dera esperança, publicada en 1966. Moltmann partís d’ua fe que, en esperança, non solatge, senon que met en tension ar uman, pr’amor qu’era fe ei eth madeish cor inquietum. E d’ençà dera fe, s’escote era votz dera promesa (totun, obediéncia ei escota dera votz), qu’ath temps manten era consciéncia deth que demore en un encara non, en expression de Bloch, en tot transcendir era experiéncia, era istòria e eth pensament. Era esperança, per tant, trenque er esquèma postmodèrn der etèrn retorn des causes, pr’amor qu’apunte ath futur, a ua promesa, a un novum, a quauquarren reaument nauedós, qu’encara non existís. Per açò, coma diderie un aute teològ, Wolfhart Pannenberg, Diu se conjugue en futur. Ena esperança i é latenta era resurreccion de Crist, er event mès nauedós, d’aqueth qu’abantes a passat pera mòrt, per abandonament de Diu, coma escriu en Eth Diu crucificat, coma abandonadi mos sentem tanti viatges en aguesta vida ueda. “Er idòl de Jesús en morir ena crotz ei era herida dubèrta de tota teologia cristiana”, afirme en Eth camin de Jesucrist. Cau partir d’ua teologia dera crotz entara existéncia, mès sonque era esperança mos libère der encadeament a ua existéncia finita, caduca e condamnada ar arren.