Dempús des aiguats
Entàs aranesi ei inevitable evocar es aiguats deth riu Garona pendent aguesti dies de tragèdia valenciana, encara qu’era diferéncia ei notabla respècte des darrèri de 2013, pr’amor que se trape en punt que separe era vida dera mòrt. Totun, aqueth riu desbordat e desbocat, que nègue carrèrs e cerèrs e passe damb un estonant silènci trencat pera furia des patacs der aigua contra tot çò que tròbe, e s’empasse, dresvelhe es nòsti demònis interiors, en moment d’aguesta fasa de dò e caòs. Dempús n’a de vier ua auta de recomposicion morau e materiau e serie desirabla ua auta de pregona pensada collectiva, entara consegüent accion normativa, politica, sociau e economica, respècte d’un paradigma, eth deth domeni de tot, natura includida, qu’a demorat suspassat pes eveniments, en forma de desastres naturaus e crisi climatica. Eth domeni a configurat aguest esquèma, que sòl plaçar-se de forma imprecisa ena idèa biblica deth domeni dera tèrra, pr’amor qu’en Genèsi trobam tanben eth mandat divin entà laurar e suenhar eth jardin deth món, coma rebrembe eth papa Francés ena enciclica Laudato si’. “A arribat eth moment de tier en compde era realitat damb es limits qu’impòse e qu’ei possibilitat d’un desvolopament uman e sociau mès san e fecond”, escriu. D’ençà der encastre academic, era pensadora Corine Pelluchon coïncidís en criticar er antropocentrisme, d’un uman que se pense “superior a Diu e ara natura”, e prepause transcendir aguest esquèma peth dera consideracion ena edat des viuents, a on ua Illustracion ecologica (ecologia integrau, entà Francés) supère era menaça dera alienacion, era calculabilitat e era autodestruccion per miei d’un nau sentit dera vida en ressonància e connexion damb eth còsmos, en paraules deth poèta Jorge Riechmann, pr’amor que, coma reconeish Pelluchon, era experiéncia dera nòsta vulnerabilitat mos anime a preocupar-mos pes auti èsters vius e legar-les un món abitable.
