Un teològ umanista

Siguec un des mèns prumèri entrevistadi, hè vint ans. Me recebec en Centre Borja, de Sant Cugat, larèr dera comunautat des jesuïtes. De votz clara e volentat didactica, ans mès tard, me le trobaua en bèth cors deth centre d’estudis, tanben jesuïta, de Cristianisme i Justícia. José Ignacio González Faus, mòrt hè pògui dies, ère un des sòns eminents referents. Aguest teològ, ath delà d’ua solida formacion, destaquèc pera sua votz critica ena agora publica. Ena linha deth cristianisme de liberacion, González Faus bastic ua òbra fòrça consistenta e subergessenta. Dilhèu era mès coneishuda ei La humanidad nueva, a on expòse era sua cristologia. Tath teològ, Crist ac cambie tot, damb un sens de novetat, de plenitud e utopia plea de possibilitats e aspiracions latentes en tota existéncia umana. Ua novetat que se convertic en promesa de fraternitat, exigéncia d’esperança e revelacion de Diu coma comunion e donacion. Per açò, era umanitat naua se fonde en aqueth que se daurís a ua naua vida, en ua umanitat-entàs-auti. Èster uman ei existir de cara a ua nauetat d’amor, d’aimar coma Diu aime, coma resumís en Acceso a Jesús. E per açò, González Faus desvolope era sua antropologia en Proyecto de hermano. Visión creyente del hombre, a on era fe persute ena enterpresa d’èster uman, a imatge de Diu, per miei d’ua trajectòria de gràcia e misericòrdia. Era fe ei liberadora e hè a nèisher un còr nau, que se configure per un moviment interior que mos amie ara plenitud, segontes reflectís en Plenitud humana. Reflexiones sobre la bondad. Eth projècte de hilh se verifique, atau, en ua vocacion de fraternitat, pr’amor que credem en un Diu que s’encarne, e aguesta encarnacion –pera quau Diu se uede d’eth madeish e s’afraire damb nosati en solidaritat, coma liegem en El rostro humano de Dios–, implique opcion pes praubi, extrèm que pòrte ath teològ umanista a parlar des praubi coma vicaris de Crist, pr’amor que son preséncia de Diu, en ua antologia de teologia e espiritualitat crestianes.