La divina comèdia

Albano-Dante Fachín Pozzi, nascut el 1976 a Bahía Blanca, província de Buenos Aires, confirma pel seu llinatge que els argentins són en realitat italians que parlen en castellà. Aquest diputat, líder des de fa uns mesos de la delegació catalana de Podemos, critica les posicions antisobiranistes dins de CSQP del duo tragicòmic Rabell-Coscubiela, un parell d’antics comunistes que es presenten com a estendards de la “nova política” però que segueixen avalant teories bastant ràncies, sobretot en relació al mal anomenat “conflicte territorial”. Nova política i vells arguments, com ara que la causa de la llibertat de Catalunya és una dèria pròpia de gent benestant i de dretes. Es tracta d’un plantejament sense rigor intel·lectual ni base sociològica que es remunta al lerrouxisme i va quallar entre l’esquerra marxista de la transició, formulat per Jordi Solé Tura a Catalanisme i revolució burgesa, un assaig del 1967 farcit d’errors històrics i prejudicis ideològics que de tant en tant encara revifen, per exemple entre els companys de grup parlamentari de l’Albano-Dante. Un altre Dante, que ja és casualitat, perquè entre nosaltres no hi deu haver gaires èmuls onomàstics del poeta florentí, alcalde de Gimenells pel PSC, la setmana passada encenia les xarxes socials (se’n diu així, oi, unes xarxes que semblen fetes d’un material especialment combustible) amb unes afirmacions que podien haver subscrit els dirigents locals del PP o C’s, que beuen a galet de les falsedats de la caverna mediàtica madrilenya. En concret, l’home acusava els mestres del seu poble d’adoctrinar políticament la canalla. Ja se sap: en aquest país passa el que passa per culpa d’un rentat de cervell col·lectiu per part de TV3 i l’escola pública. Ni Jiménez Losantos, tu. La referida opinió dantesca només pot provenir d’algú que, per edat, no hagi conegut un adoctrinament de debò a les aules, com el que d’altres ja granadets vam patir en temps de Franco i la Formación del Espíritu Nacional, quan cada matí ens feien formar al pati per cantar el Cara al Sol. O bé el que recordo de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, a càrrec d’uns professors que semblaven Joves Guàrdies Rojos de la Xina maoista, entre els quals l’al·ludit autor de Catalanisme i revolució burgesa, futur pare de la Constitució del 78, a qui Déu hagi perdonat per totes dues coses.