Carrer Cruyff, 14

Vallfogona de Riucorb compta amb un carrer Johan Cruyff des del 9 de setembre. Aquell dia era inaugurada la placa corresponent, de ferro forjat, amb el nom del futbolista, en presència de les autoritats locals, una filla i un nét de l’homenatjat, i l’expresident barcelonista Joan Laporta. Es tracta del primer cop que l’insigne fill d’Amsterdam, mort el 24 de març passat, és present en el nomenclàtor d’una localitat catalana. A la seva ciutat natal dóna nom a una línia de tramvia, la número 14, el mític dorsal que lluïa a la camiseta. Es dóna la circumstància que el carrer Johan Cruyff de Vallfogona no té cap casa habitada, tal com succeeix per exemple a Lleida amb dues vies urbanes dedicades a dos bons amics ja finats com Víctor Torres, a la Bordeta, i Josep Maria Alba, darrere del Brico Depôt i per on s’accedeix a l’aparcament d’aquell comerç. Situat vora les piscines i la zona esportiva, el nou carrer vallfogoní té com a únic veí un local social en què s’apleguen els aficionats a veure per televisió els partits del Barça. Una feliç coincidència, si bé encara ho fóra més, per a algun acèrrim culer, viure-hi al número 14, pel motiu més amunt apuntat.

Comentant la notícia, una redactora de l’Ara assegurava que gràcies a aquesta iniciativa, “més d’un barcelonista ja ha fet l’exercici de posar el poble al mapa”. Bé, Vallfogona ja hi és des de fa temps, al mapa, fins i tot en el sentit metafòric o figurat a què al·ludeix la periodista esportiva. Aquella petita població de la vall del Corb, adscrita oficialment a la Conca de Barberà i a la província de Tarragona però d’aire segarrenc, era ja coneguda pel seu balneari i per haver acollit molts anys Francesc Vicent Garcia, el cèlebre rector de Vallfogona, famós en tant que coprotagonista amb un entremaliat escolanet d’unes divertides anècdotes transmeses per tradició popular de generació en generació i per ser un dels pocs escriptors salvables del Barroc en la nostra llengua. Algunes de les seves poesies es poden llegir, reproduïdes sobre plafons de rajoles, tot passejant pel pintoresc nucli antic, com ocorre amb Jordi Pàmias a Guissona i estaria bé que succeís a Lleida amb Màrius Torres, Morera, Agelet, Estadella i alguns autors contemporanis. “La del rector memorable i de l’aigua saludable”, resa un lema promocional del municipi. En endavant hi podran afegir “i del carrer Cruyff”.