Del Sió al Carib

Arran de la proposta –deixem-ho en proposta, perquè dir-ne pensada seria exagerat i dir-ne acudit potser una mica massa despectiu– dels regidors barcelonins de la CUP, exigint la retirada de l’estàtua de Colom del final de la Rambla, ha ressorgit el debat recurrent sobre la suposada catalanitat del descobridor d’Amèrica. Tinc entès que el primer a defensar aquesta idea, que alguns titllaven al principi de delirant però que amb el temps s’ha anat obrint pas, fins i tot en determinats cercles acadèmics, va ser l’historiador peruà Luis Ulloa Cisneros, autor d’un llibre publicat a París el 1927 amb el títol Cristophe Colomb catalan. Segons aquest exhumador de vells patracols, el navegant canviaria d’identitat a partir del 1477, no se sap ben bé per quins motius, tot i que entre els més probables figurarien haver contret deutes importants, l’activitat de corsari durant la seva joventut o a causa de raons polítiques. Caius Parellada apostava per aquestes últimes: “La condició de català, en aquell temps, sobretot a Castella, era odiosa i avorrible.” Malauradament, la cosa no sembla haver millorat gaire, en els cinc segles i mig transcorreguts des d’aleshores. Bé, fa l’efecte que l’amic Cristòfor no es deia Colón, ni tampoc Colombo, tal com sostenen els defensors de la tesi genovista, sinó Colom, que és com l’anomenava un tal Fernández de Oviedo, company seu de singladures d’abans de la primera travessia de l’Atlàntic. I una colla de cronistes han aportat proves de tota classe –i si no ens trobem davant de proves concloents i irrefutables, es tracta com a mínim d’indicis dignes de ser tinguts en compte– que confirmarien que el futur almirall havia nascut a Catalunya. Però en quin indret precís? No són pocs els investigadors autòctons i estrangers que coincideixen a situar el bressol del protagonista principal de la descoberta del Nou Món al poble de Tarroja de Segarra, a mig camí entre Cervera i Guissona, que seria la Terra Rubra etimològica de certs documents en llatí relacionats amb la persona i la família de qui, partint de les ribes del Sió, arribaria a bord d’una de les tres famoses caravel·les fins a les costes d’unes Antilles que batejaria amb noms que delaten el seu origen català, com ara l’illa Montserrat, i més concretament de Tarroja, com l’illa de Sant Salvador, patró de la seva localitat natal segarrenca.