Mal temps? Bona cara

En 1972 es va fer popular una cançó d’Albert Hammond titulada It never rains in Southern California. Bé, si en aquella època de flors al cabell dels hippies que viatjaven a San Francisco, segons prescripció del també cantant Scott McKenzie, mai no plovia al sud de l’anomenat Golden State, d’ara en endavant potser no plourà gaire al nord de Catalunya. Al nord-oest, per ser precisos. En concret a l’Aran. I és que el Conselh Generau ha anunciat que el servei meteorològic propi, Meteoaran, oferirà previsions a internet per als pròxims ponts festius i vacances nadalenques, a fi d’evitar l’alarmisme provocat entre els possibles visitants de la Val pels freqüents errors de “segons quines prediccions”, en paraules recriminatòries del Síndic, que no esmentava noms però se li entenien de sobres. Uns errors que haurien causat greus perjudicis en el sector turístic, en forma d’anul·lació de reserves hoteleres, quan després ha resultat que no n’hi havia per a tant. Serà bastant comprensible que els homes o dones del temps aranesos manifestin una certa tendència a veure el vas mig ple, i qui diu el vas diu el mapa d’isòbares, i que els costi emetre uns auguris dissuasius. No em voldria trobar a la seva pell, entre l’espasa de la deontologia i la paret dels compromisos. Parlant de dones del temps, m’he alegrat que hagin concedit a Mònica López un premi Ondas per la seva feina a la secció corresponent de TVE, a la qual ha dotat d’un aire nou (mai millor dit, tractant del que tracta). Recordo que el setembre del 2002, quan aquella joveneta natural de la Seu d’Urgell tot just començava a treure el cap a TV3, vaig escriure un article a la revista Presència glossant la seva “cara agradable i somrient capaç d’aplacar la fúria o el desànim” d’uns estiuejants contrariats per un agost passat per aigua. Alguns dies encara la veig, sobretot si tinc previst de desplaçar-me fora de Catalunya tot i que no acostumo a sintonitzar la referida cadena espanyola, però també de vegades per simple plaer, perquè la simpàtica, esvelta i atractiva urgel·litana em continua seduint, per aquella gràcia que gasta gesticulant tota l’estona i movent-se d’un costat a l’altre del plató, sense parar de xerrar de pressa i amb una dicció perfecta de temperatures màximes i mínimes, de xàfecs i nevades, d’anticiclons i borrasques, de núvols i vents. Tot un espectacle.