Amb la llum del teu mirar

Onada de fred polar a bona part d’Europa. Tres morts per congelació a Txèquia, llegeixo al diari. Aquí a Lleida, que sembla enguany una ciutat àrtica –o antàrtica, tant se val–, un hivern duríssim, amb molta boira, com feia tres quarts de segle que no se’n veia de tan persistent. A sobre, et refugies de la gèlida intempèrie –exterior o pròpia, tant se val també– en un cinema, per veure per exemple Operación Anthropoid, i les primeres seqüències del film et mostren una Praga, justament la capital de Txèquia, en desembre de 1941, sotmesa als nazis i amb una boirada tan espessa que al pont de Carles no es poden afigurar de l’una a l’altra les estàtues barroques que el flanquegen. Sento, incrèdul, alguns conveïns declarant la seva passió per la boira, que troben tan romàntica i nostrada –tan lleidatana– i penso que potser encara creuen que en tenim poca, pel seu gust. No vols boira? Doncs dues tasses. La prefereixen al sol? Res, si ho desitges més fosc, apaga la flama, com canta Leonard Cohen a la peça que dóna títol al seu últim treball, gairebé pòstum, You want it darker. Quina flama? La de l’amor, posem per cas? Ai, l’amor, que ara i aquí causa més baixes que no la guerra. Mentre escric aquestes ratlles –una mica boiroses–, no escolto el disc de Cohen sinó un altre titulat, qui sap si irònicament, Music for lovers, del trompetista negre Lee Morgan, víctima de la violència de gènere inversa, que també existeix tot i que no convingui recordar-ho. Febrer de 1972 en una Nova York que podem imaginar emboirada. La seva dona s’assabenta que s’ho fa amb una altra. Discuteixen i el pela d’un tret. Tenia 33 anys. Notes de jazz i altres espurnes de claror enmig de la boira. “Esclaten colors vius duent amor”, feia un poema de Nadal, escrit per ell mateix, que em va enviar setmanes enrere Miquel Trilla. El poeta balaguerí es mostra optimista. Albira hores esplendoroses i “un traç assenyalant vida llunyana”. Que el Sant Crist li conservi vista i esperança. Una altra nadala, que solia interpretar Sinatra, I’ll be at home for Christmas, parla dels dies en què la llum de l’amor resplendeix. La llum d’uns ulls amorosos, com l’evocada per Giovanni Battista Pergolesi, mort també jove, als 26, en 1736, a la cantata Luce degli occhi miei, per a baríton, corda i baix continu: “Tutto parmi notte oscura, / ne risplende il Sol per me”.