Bon cop de pala

La resposta inicial del PP, per boca del seu vicesecretari Martínez Maíllo, a l’informe que atribuïa a l’exministre Federico Trillo greus responsabilitats en l’accident de l’avió Iak-42, va ser la següent: “¿Qué hemos de hacer con Trillo? ¿Sacarlo de España y enviarlo al islote de Perejil?”. Doncs no em sembla mala idea. Millor això que no el seu reingrés al Consejo de Estado, com pretén. Bé, a Perejil o a Honduras (o tal vegada al Salvador, dos països centreamericans que acostumo a confondre, tal com li passava al fins ara ambaixador a Londres).

Reclòs a l’illot del Perejil, igual que un Napoleó desterrat a la remota illa de Santa Elena. D’aquesta manera cobraria algun sentit, perquè finalment se li trobaria una utilitat, la conquesta d’aquella roca pelada enmig del mar, vora la costa marroquina, una gesta patriòtica de què es mostra molt orgullós el seu instigador, José Maria Aznar, que per cert amenaça a tornar a la primera fila de la política –quina por!–, qui sap si impulsant un nou partit més a la dreta que el PP, si això és possible. Si és possible no pas constituir un nou partit, volia dir, sinó encabir-lo més a la dreta que Rajoy i companyia (em temo que sí).

Al senyor Aznar se’l recorda per diverses coses, no totes positives. Per la referida proesa bèl·lica de Perejil, per embolicar-nos en la guerra d’Irak, per posar en evidència CiU amb el pacte del Majestic o per casar una filla a l’Escorial com si fos una princesa. I en un pla diguem-ne més mundà, per haver contribuït a posar de moda els vins de la Ribera del Duero, que aquell milhomes recomanava de beure a voluntat, encara que després s’hagués de conduir, i la pràctica del pàdel.

El pàdel, per si algú no ho té present, és una mena de tenis que es juga en una superfície més petita, amb parets al fons i xarxes metàl·liques tot al voltant, per part de dues parelles de contrincants, que piquen la pilota no pas amb raquetes sinó amb unes pales. Es tracta d’un esport frenètic de creació moderna, però amb un grau de popularitat immediata i creixent. Llegeixo al periòdic SomGarrigues que a Cervià n’obriran aviat una pista i serà el cinquè municipi de la comarca a disposar-ne, després de l’Albi, on es va fer la primera el 2010, Juneda, les Borges i Arbeca. Ja ho veuen: els garriguencs sempre a l’últim crit, mai més ben dit, perquè al pàdel es crida bastant.