Et recordo, Armada

Diumenge estava veient per TV3 l’últim dels dotze recitals de comiat de Raimon al Palau de la Música, el cabell ja completament blanc però encara pletòric de veu als 76 anys, i entremig del repàs a alguns dels èxits d’una carrera llarga i fecunda vaig reconèixer amb emoció les notes preliminars d’aquell Et recorde, Amanda que feia molt de temps que no sentia, jo que l’havia punxat tantes vegades a casa en un disc de vinil de meitat dels setanta titulat A Víctor Jara i que incloïa una de les millors cançons d’amor que s’han escrit mai, Com un puny.

Cada cop que escoltava l’adaptació al català en la variant dialectal valenciana d’aquell tema emblemàtic del cantautor xilè, em feia gràcia la rima proposada pel de Xàtiva entre sirena i faena: “sona la sirena, torna a la faena...”.

Víctor Jara moriria executat pels partidaris de Pinochet arran d’un cop d’estat que havia de causar una impressió profunda en els joves que tot just ens iniciàvem en l’activitat política, aleshores encara clandestina. Va ser en 1973. Vuit anys després viuríem de molt més a prop un altre cop d’estat, el 23 de febrer de 1981, per fortuna frustrat, si bé no pas frustrades del tot sinó assolides en bona part les pretensions dels seus impulsors, amb el tinent general Armada al capdavant i mai no crec que arribem a saber amb quin grau d’aquiescència o complicitat per part del rei i alguns dirigents de determinats partits, com el socialista.

Per tot això, quan ara llegeixo o sento als mitjans alguns –cada vegada més– polítics i periodistes de Madrid, no només de l’òrbita directa dels hereus ideològics del franquisme integrats al PP o C’s, parlant de cop d’estat per referir-se a la celebració d’un referèndum a Catalunya, no sé si riure o plorar.

Plorar per la mala sort que vaig tenir de nàixer espanyol, s’entén que oficialment, no pas de cor, jo que he mantingut tota la vida l’esperança de deixar de ser-ho algun dia –encara hi confio– i ara intueixo, esgarrifat, que havent nascut en una dictadura potser en tornaré a patir una altra o alguna cosa semblant abans de morir. Exagero? Bé, ja en parlarem després d’aquest estiu que es presenta molt calent, i no només pel clima.

Potser Raimon s’ha precipitat en retirar-se, perquè veig a venir que el tornarem a necessitar cantant aquell vers del Diguem no que fa “hem vist tancats a la presó homes plens de raó”.