DIA DE REG
“Soria fría, Soria pura...”
A mitjans d’octubre, la Cambra de Comerç de Lleida va rebre una carta de l’alcalde socialista de Matalebreras en què prometia a les empreses lleidatanes tota mena d’avantatges si es traslladaven al seu municipi, en cas que es plantegessin d’abandonar el territori sediciós en “aquests moments d’inestabilitat política”. Matalebreras és un poble d’eufònic i suggestiu topònim d’una setantena d’ànimes, a la província de Sòria, amb un clima que suposo (no tinc el gust d’haver-hi posat mai els peus) similar al del Segrià, potser d’uns hiverns encara una mica més rigorosos que els nostres, que ja és dir, quant a les mínimes registrades, si bé sense boira, de manera que als empresaris i treballadors expatriats d’aquesta terra ingrata i rebel –mereixedora de tots els càstigs del món– no els costaria gaire adaptar-s’hi. Això és el que deu creure aquell alcalde tan hospitalari, mogut no pas per l’instint depredador propi d’un voltor tan bon punt ensuma un cadàver, perquè ja se sap com s’arriben a estimar Catalunya per aquells àrids paratges de Castella endins, sinó per la voluntat de beneficiar els seus conveïns i oferir una alternativa a tots aquells “catalanes de bien”, en paraules de l’Albiol, obligats a fugir de l’infern propiciat pel separatisme.
Tot i agrair tal com pertoca la generosa i sens dubte temptadora proposta de Matalebreras, considero que hi ha una altra localitat soriana més adient per acollir l’èxode empresarial segons diuen frenat per l’article 155. Es tracta de San Leonardo de Yagüe. I per què aquesta i no l’altra? En primer lloc perquè és una mica més gran, de fins a 2.000 habitants. Segonament, perquè compta ja amb una certa tradició industrial, en concret la fabricació de portes de fusta de pi. I, sobretot, perquè manté amb Lleida un vincle històric que, amb els temps que corren, cobra una rellevància que convé no menystenir: San Leonardo de Yagüe es diu així en memòria del general Juan Yagüe, que hi va nàixer el 1891, un sanguinari militar falangista conegut com “el carnicero de Badajoz” per haver ordenat l’afusellament de 4.000 presos republicans en aquella ciutat, i que dirigia les tropes franquistes que el 3 d’abril del 1938 entraven a Lleida per Gardeny. Dos dies després, Franco derogava l’estatut d’autonomia. Això va passar quasi 80 anys enrere però ningú no diria que fa tant. Lérida de Yagüe?