Bruixa de dol

Urnes i bombos. Avui votacions, mentre comença oficialment l’hivern –una metàfora que ens pot glaçar la sang–, i demà, el sorteig de la loteria nacional, que en diuen. Enguany no hi jugo ni un euro. No m’ha motivat prou la pretesa picada d’ull als catalans de l’espot d’Amenábar: un tió de Nadal a casa d’un dels nois que hi surten. S’hi hauran d’esforçar una mica més, si aspiren a obtenir el nostre perdó o la nostra simpatia. Hi ha greuges que costaran d’oblidar: estomacades, mentides, insults, amenaces, menyspreus, empresonaments, exilis... Je me souviens, fa el lema nacional dels quebequesos, que llueixen a les matrícules. Doncs això mateix. El poder de la memòria, també a l’hora d’acudir als col·legis electorals.

Tampoc no brindaré aquestes festes amb Codorniu o Freixenet, no només perquè el cava industrial em provoqui acidesa, ni regalaré cap osset de la Tous (quina excusa tan oportuna per no rascar-me la butxaca sense passar per garrepa). No he sigut mai gaire aficionat als jocs d’atzar, perquè com a bon garriguenc crec que el treball i l’economia són la millor loteria –i sobretot la salut–, però malgrat això cada any portava alguna participació de la Bruixa d’Or, la coneguda administració no sé si de Madrid o Navarra, després que el seu propietari tan egòlatra, que ara mateix no recordo ni com es diu, hagi optat per traslladar-ne la residència fiscal a un d’aquests dos llocs, perquè segons ell els veïns de la vila de Sort on fins ara estava domiciliada són uns fracassats.

I què? Jo cada cop em sento més identificat amb els fracassats. “En realitat, tothom fracassa, però tothom fracassa al final”, li explica un banquer a un tal Joanet, en un diàleg transcrit per Josep Pla al llibre de notes inèdites acabat d’editar per Destino. Però Joanet li contesta que ell ja va fracassar per endavant, al principi. Fracassar no és cap tragèdia, ni a la vida ni a la política. El Procés ha fracassat, van dient. Ja ho veurem aquesta nit. Joan Sales posava en boca d’un dels personatges d’Incerta glòria que el fracàs és l’avantsala de l’èxit. Churchill sostenia que l’èxit és la capacitat d’anar de fracàs en fracàs sense perdre l’entusiasme. I Oriol Pi de Cabanyes va treure en 1973 la novel·la Oferiu flors als rebels que fracassaren. Als nostres rebels –amb causa– si de cas ja els oferirem flors quan es morin. De moment, oferim-los vots.